Les reserves d'aigua al Ter i la Muga arriben al 50%
El nivell global dels tres embassaments que subministren aigua a les comarques gironines és de divuit punts menys que ara fa un any, tot i el lleuger increment dels darrers dies
La pluja dels darrers dies a les comarques gironines ha aconseguit només fer augmentar en un punt les reserves dels pantans que subministren aigua a les conques de la Muga i el Ter, i els han deixat al 50,11% de la seva capacitat total. Divendres passat al matí, just abans dels aiguats, estaven al 49,14%. Amb un 50,11% de reserves, els pantans se situen en una xifra 18 punts per sota de la d'ara fa un any (68,6%), 17 punts per sota de la de fa cinc anys (67,13%) i 15 punts per sota de la de fa deu anys (65,49%). De fet, només en un mes, les reserves han caigut tres punts. Els tres pantans que subministren aigua a les comarques gironines –Darnius-Boadella, Sau i Susqueda– reunien ahir un total de 230,19 hectòmetres cúbics d'aigua –227 divendres matí–, segons dades registrades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Susqueda està al 53,4% –divendres estava al 54,15%–, amb un total de 124,43 hm³; Sau, al 49,84% –ha augmentat respecte al 47,43% de divendres–, amb un total de 82,37 hm³, i Darnius-Boadella, al 38,27% –és el que ha crescut més des de divendres, que estava al 35,09%–, amb 23,39 hm³.
Lleuger increment
En el cas dels embassaments del Ter, tots dos sumaven ahir 206,80 hectòmetres cúbics –205,5 divendres–. És un augment molt petit que es deu als fets que s'ha estat molts mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius i que les pluges dels darrers dies han carregat sobretot el sòl d'aigua, sense que gran part de la pluja hagi anat a a parar als embassaments. Tot i això, l'ACA insistia divendres –just abans dels forts aiguats de la tarda– que s'ha trencat una tendència decreixent de les reserves perquè ara n'entra una mica més als embassaments de la que en surt.
De totes maneres, els tècnics de l'agència asseguren que amb els volums actuals es disposa de reserves fins a la primavera. No obstant això, també recorden que l'ACA ja fa diverses setmanes que ha començat a aplicar mesures per equilibrar els sistemes del Ter i el Llobregat, captant més aigua del Llobregat –que està en volums més alts– que del Ter.
Reequilibri
Segons va anunciar l'ACA a principis d'octubre, aquestes directrius han comportat una reducció de la portada del Ter a la regió metropolitana i un increment de l'aprofitament del Llobregat. Així mateix, això hauria comportat, segons l'ACA, que la diferència de percentatge entre les dues conques s'hagi reduït en benefici dels embassaments del Ter, des del 22% de finals del mes de maig a l'11% actual. A més, afegeix que a conseqüència d'aquest règim d'explotació, la portada del Ter mitjana ha estat durant l'any hidrològic que s'acaba de tancar (de l'1 d'octubre del 2015 a l'1 d'octubre del 2016) de 144 hm³, una xifra 20 hm³ inferior a la dels dos darrers anys. L'ACA també ha engegat altres mesures per equilibrar la demanda de l'aigua, com incrementar la producció d'aigua dessalinitzada, revisar l'estat de pous recuperats durant la passada sequera per verificar el seu correcte funcionament, i fer recomanacions a les empreses subministradores per fer un consum més sostenible.
En el global català, en el conjunt dels nou embassaments de les conques internes catalanes, el volum d'aigua era ahir de 377,30 hectòmetres cúbics, que representen un 54,3% del total de la capacitat.
LES XIFRES
L'episodi de pluja més abundant del 2016
Les pluges dels darrers dies han configurat, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l'episodi de pluja més abundant del 2016 al conjunt del país, del qual destaquen els ruixats i les tempestes localment molt intensos que van afectar les comarques gironines i que en alguns casos van anar acompanyats de calamarsa i pedra. Així, divendres a la tarda es van recollir 76,2 mil·límetres a Albanyà –Lliurona (Alt Empordà)– i en van caure més de 50 al nord-est del Gironès, segons dades dels col·laboradors de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM). De la jornada de divendres també cal destacar la notable alteració marítima, amb onades de més de quatre metres a l'Estartit. La precipitació també va ser en forma de neu a les cotes més altes del Pirineu, i va ser la nevada més destacada de la tardor a la serralada. Si bé entre el dimecres 12 i el dijous 13 la neu va caure a partir d'uns 2.500 metres, la matinada del divendres 14 la cota de neu va baixar fins a uns 2.000-2.200 metres al sector occidental del Pirineu català.
Pel que fa a la precipitació acumulada entre dimecres i divendres, destaquen els 142 mm al monestir de Santa Maria de Solius, seguit de Castelló d'Empúries amb 135 mm. Altres registres acumulats són: Albanyà, 134,4 mm; Portbou, 132,8 mm; Torroella de Montgrí, 132,7 mm; Fogars de la Selva, 130 mm; la Bisbal, 128,1 mm; Sant Pere Pescador, 127,5 mm; Girona, 126,3 mm, Salt, 122,6 mm, i Sils, 119,6 mm.
El polèmic pla especial de sequera
L'ACA ha començat a avaluar les al·legacions del pla especial de sequera (PES), un pla pensat per gestionar futurs episodis de sequera de manera efectiva i acotada al territori i que, a nivell gironí, ha aixecat el crit d'alerta de diferents organismes i entitats gironines. Així, els 61 ajuntaments que formen el Consorci del Ter han presentat al·legacions al PES per qüestions tècniques, formals i objectives orientades a garantir un “cabal digne” per al Ter, una situació que, segons denuncien, ara no es dóna. En aquest sentit, des del Consorci del Ter s'insisteix que un 70% de l'aigua del riu, de mitjana, se'n va cap a altres conques fluvials, bàsicament de l'àrea metropolitana de Barcelona. Entre els punts que el consorci i els ajuntaments de la conca del Ter critiquen del pla de l'ACA, també hi ha la discriminació d'usos que es vol fer en cas de sequera, que no els sembla l'apropiada, També la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter i l'Associació de Naturalistes de Girona han presentat al·legacions al pla.