De la resignació a l'acció

La regressió del delta de l'Ebre és un fet tangible any rere any i Deltebre és el municipi on més s'accentua aquest greuge. Les imatges de l'estat actual de la platja de la Marquesa són esfereïdores i causen una gran impotència a tots els deltaics i a tota la gent que comparteix l'estima pel nostre territori. Més enllà d'aquestes imatges, hi ha una dada contundent que ens ajuda a exemplificar, de manera evident, com ha canviat l'orografia del delta de l'Ebre durant els darrers anys: anualment la costa del Delta sofreix una erosió de cinc metres de mitjana com a conseqüència directa, entre d'altres factors, de la manca d'acció pública en un Delta fràgil i, a la vegada, únic. La subsidència, la salinització i la manca d'aportació de sediments fan que una causa global com el canvi climàtic s'agreugi de forma exponencial.

En aquest context, atesa la manca de solucions aportades fins ara i apel·lant a la responsabilitat deguda com a alcalde, no podem esperar més. Hem volgut deixar de banda la resignació històrica davant d'aquesta qüestió i ens hem posat a treballar per passar a l'acció i cercar solucions per disminuir els efectes de la regressió. Tenim molts reptes per endavant, i ho hem d'intentar, apel·lant a la coresponsabilitat de les altres administracions, sota la premissa de criteris científics i tècnics, i en cap cas amb el riu Ebre com a moneda de canvi com malauradament havia estat en altres ocasions.

És en aquest marc que s'engloba el projecte Life que hem tramitat a la Unió Europea i que es va presentar la darrera setmana conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Universitat Politècnica de Catalunya, entre d'altres agents que participen i/o donen suport al projecte, com és el cas de la demarcació de Costes de l'Estat. És, per tant, la mostra d'un projecte de consens, plenament aglutinador i transversal, que uneix l'administració local, nacional i estatal amb el sector científic, tècnic i social del territori. Una sinergia d'agents pionera a Catalunya i que tan sols disposa d'exemples arreu del món a Holanda i als EUA, en dues ocasions.

Aquesta unió rau en el motiu que aquest és un pla d'acció que va més enllà de la lluita contra la regressió. De fet, també posa l'accent en el dragatge de la bocana del riu Ebre, acció reclamada constantment, i la conservació de la badia del Fangar, que, any rere any, es va tancant de manera que no hi ha una regeneració de l'aigua i es posa en perill, per tant, el cultiu de mol·lusc.

Per posar fre a aquesta situació s'efectuarà una prova pilot que ha de permetre, en primer lloc, donar enfortiment a la costa per preservar la platja i, en segon lloc, donar garantia de viabilitat econòmica al sector pesquer i aqüícola però, a la vegada, del sector turístic amb l'entrada d'embarcacions pel riu Ebre. En tot cas, aquest pla d'acció no és una solució miraculosa ni tampoc un punt final de tots els problemes que té actualment el delta de l'Ebre. En aquest sentit, aquest procés requerirà, en un futur, una continuada inversió per mantenir, preservar i aprofundir en les diferents actuacions esmentades per tal de caminar en la línia de donar sostenibilitat al Delta i convertir el nostre territori en un espai d'atracció, d'oportunitats i de sinergies de futur.

Són aquests passos importantíssims per al futur del delta de l'Ebre i en aquests moments depenen de la resolució de la Unió Europea que es preveu durant el transcurs del segon trimestre de l'any 2017. La seva aprovació seria una bona notícia per als ciutadans i ciutadanes del territori i de Catalunya. I és que la subsistència del Delta i el seu desenvolupament ha de ser i és, tal com va dir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, una qüestió mediambiental i de país de primer ordre.