Rubí, blindada per no tenir més abocadors

Rubí és des del 15 de desembre passat el primer municipi català que ha regulat amb un pla especial la seva activitat extractiva després que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CUB) l'aprovés definitivament amb les correccions que havia demanat al consistori. D'aquesta manera, el municipi vallesà es blinda per evitar la presència de més abocadors posant condicions molt severes de tipus ambiental, geològiques, de mobilitat i urbanístiques per a qualsevol instal·lació de dipòsits controlats de residus.

La notícia ha estat rebuda amb enorme satisfacció, però també amb prudència en una ciutat que fa anys, com les també vallesanes de Vacarisses i Cerdanyola, que està molt castigada per la presència d'aquesta mena d'instal·lacions i on el març del 2015, gràcies a la Plataforma Rubí Sense Abocadors, van sortir milers de persones al carrer per protestar contra la possibilitat que s'hi instal·lés el tercer abocador. I és que és tanta l'oposició existent al municipi que fins i tot es va aprovar en el ple una moció per reprovar les actuacions del director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), amb l'única oposició de CiU i el PP.

La comissió havia demanat a l'Ajuntament unes modificacions del pla especial de regulació d'activitats extractives i la seva restauració després que s 'aprovés inicialment a l'abril. Al setembre es van aprovar les primeres correccions tècniques, ja que també s'hi havia d'adjuntar un informe favorable de l'ARC, però van ser necessàries unes segones modificacions a petició del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que es van aprovar el 7 de desembre, perquè finalment la CUB hi donés el vistiplau el 14 de desembre. El text aprovat inclou un nou capítol en què es descriuen i es justifiquen les circumstàncies que comporten la prohibició de noves instal·lacions de dipòsits controlats com ara l'acumulació excessiva d'abocadors al municipi i la dificultat específica de mantenir la qualitat de l'aire, ja que impliquen un increment substancial de les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules contaminants sòlides o líquides en suspensió inferiors a 10 micres.

Aquest fet, segons el consistori, podria justificar una moratòria relativa a aquest tipus d'instal·lació mentre no es resolguin els problemes de qualitat de l'aire.

Altres qüestions que recull el pla són la necessitat de protegir espais naturals i l'impediment d'instal·lació a determinades distàncies de zones urbanitzades, el nucli de població o zones on hi hagi equipaments sanitaris, escolars o residències.

Precisament aquest últim, la proximitat amb el nucli urbà, és un dels punts que el consistori considera clau per evitar l'obertura de l'abocador de Can Balasc. En la mateixa sessió del dia 14, la CUB va deixar en suspens una altra vegada el pla especial urbanístic de Can Carreras i Can Balasc, que promouen les empreses Arrins SL i Grupo FSM Vertispania SL, aprovat inicialment el mes de desembre del 2012, ja que s'haurà d'adaptar al nou pla d'extractives municipal. Per aquest motiu, segons va explicar l'alcaldessa, Anna Maria Martínez, el text impedirà que Can Balasc serveixi com a abocador municipal, tot i que l'empresa té llicència per a residus industrials. Martínez va advertir que el consistori de la ciutat vetllarà perquè “s'apliqui i es compleixi fins a l'última coma d'aquest pla”.

La Plataforma Rubí Sense Abocadors s'ha referit a l'aprovació del pla com una “excel·lent notícia”, perquè, al seu parer, el municipi recupera “part del dret fonamental” de la gestió del seu territori, atès que les modificacions de normatives sectorials havien deixat els ens locals sense competències i afavorien l'entrada del sector privat. Amb tot, en un comunicat també deixen clar que “no es prohibeixen les activitats extractives, però sí que es limita el nombre d'hectàrees que es poden obrir de manera simultània”.

També adverteixen que no es resol el “conflicte històric de Can Balasc”, ja que “no pot incidir en l'obertura de l'abocador, però pot condicionar i evitar futures ampliacions”. La plataforma fa anys que repeteix que podria passar com a l'abocador de Can Carreras, on la Generalitat va donar el gener del 2012 una llicència de tipus II (materials no especials), quan en principi només n'hi podien anar d'inerts. Els veïns van denunciar en diverses ocasions que s'hi llençaven residus orgànics i fins i tot sanitaris abans d'obtenir-ne autorització.

Des de l'agost del 2015, l'ARC va obrir un expedient contra l'empresa propietària de Can Balasc i Can Carreras, TMA Grupo Sánchez, per haver sobrepassat el límit de tones abocades permeses i, com a mesura cautelar, va suspendre l'entrada de residus a Can Carreras, que gestiona FM Vertispania, per haver superat les 78.000 tones de capacitat.

La plataforma es queixa que, tot i la prohibició, continuen entrant camions per abocar-hi residus, alguns dels quals més llargs de 12 metres. Incompleixen, doncs, la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), que en va prohibir el pas pel camí d'Ullastrell arran d'un litigi entre l'ajuntament i TMA iniciat als noranta.

La qüestió dels abocadors ha acabat als tribunals per diversos motius, com ara no deixar entrar tècnics municipals per precintar les obres a Can Balasc pel fet de no tenir la llicència corresponent. TMA també va presentar una querella criminal contra l'alcaldessa anterior, Carmen García.