Economia
Pedreres a cel obert
La crisi ha fet tancar les explotacions d'àrids al Maresme i es mantenen la d'Òrrius i una a Dosrius
L'activitat ha deixat esvorancs pendents de restaurar
La Generalitat ho inspecciona i reclama les fiances
Les explotacions mineres que quedaven en actiu a la comarca han anat tancant amb la crisi de la construcció, però encara en són ben visibles els esvorancs. La zona d'Argentona, Òrrius i Dosrius comptabilitzava fins a quatre pedreres fa només uns anys, d'on s'extreien tones d'àrids destinats a la construcció, sobretot a l'obra pública.
Avui només una de les explotacions que hi ha a Dosrius, la de Can Rocà, i la Pedra Blava d'Òrrius es mantenen en actiu, tot i que a un ritme molt baix. La maquinària, els treballadors i el trànsit de camions a les pedreres és testimonial si es compara amb el moviment que hi havia anys enrere.
L'extracció d'àrids obliga, des del 1981, a restaurar l'entorn afectat per l'activitat un cop finalitza la concessió. En el projecte d'explotació, les empreses hi havien de fer constar una programació de reconstrucció perquè l'orografia del terreny tornés a quedar tal com estava a l'inici i dipositar una fiança per assumir-ne el cost.
Incomplint la llei
Els titulars de les explotacions, però, incompleixen la llei, ja que no restauren l'entorn i mantenen els esvorancs a cel obert. Això és el que denuncia des d'Argentona l'entitat ecologista Natura, que va batallar al costat dels veïns per aconseguir que el 2012 es donés per tancada la pedrera de la Feu. “L'empresa va fer suspensió de pagaments quan finalitzava la concessió, però ningú l'obliga a fer la restauració de l'entorn... Encara hi ha maquinària i es fa servir de magatzem”, critica des de l'entitat Oriol Bassa.
En la mateixa línia s'expressa l'alcalde d'Òrrius, Jordi Rull (ERC), tot i que la seva pedrera encara està en actiu. La d'Òrrius és l'explotació que fa més anys que funciona, ja que té l'autorització de la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat des del 1987.
Tot i que l'explotació de granit té aprovat un pla de restauració, que per llei s'ha de revisar cada cinc anys, i una fiança dipositada, no ha fet treballs de restauració. Així ho confirma la Generalitat, que ha requerit al titular un nou programa, ja que la falta d'activitat no li permet fer la restauració integrada, tapant el forat i fent moviment de terres.
“Tenim un esvoranc increïble i no només no s'ha tapat, sinó que tenim l'amenaça d'una ampliació”, diu preocupat l'alcalde. La darrera ampliació de la pedrera es va aprovar el 2006 i s'ha anat prorrogant. “Si s'arribés a fer, afectaria els torrents i tindríem el límit a tocar”, lamenta l'alcalde. Els veïns ja van presentar al·legacions contra la darrera modificació al·ludint a l'existència de l'espai d'interès natural de la Conreria-Sant Mateu Céllecs, així com als accessos i la compatibilitat urbanística.
Les dues de Dosrius
A principis dels noranta, la demanda de materials per a la construcció anava a l'alça i a Dosrius s'autoritzaven dues pedreres: la de Can Rocà (1994), a l'entrada de la urbanització de Can Massuet del Far, i la de Can Busqué (1996), a mig camí de la carretera d'accés al poble. Les dues explotacions han estat motiu de polèmica i de queixes veïnals. L'Ajuntament va aconseguir que es fessin millores als accessos, però el volum de camions i l'impacte que tenia al territori van ser motiu de controvèrsia.
L'antiga pedrera de Can Busqué va estar en el punt de mira el 2009, quan s'hi volien tractar àrids provinents de les escòries de la incineradora de Mataró. L'oposició veïnal, però, hi va posar fre i un any després l'Ajuntament del municipi va fer marxa enrere en la tramitació de la llicència.
Des del 2007, aquesta pedrera està en procés de restauració i s'està reomplint amb un dipòsit controlat de terres i runes. Dins del pla d'inspeccions de la Generalitat, el 2016 es va comprovar el procés de restauració i es van detectar alguns treballs fora de l'àrea.
Pel que fa a la pedrera de Can Rocà, l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) requereix al titular la restauració immediata de l'entorn i incoarà l'expedient sancionador per aquest incompliment. També es proposa a la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic que inclogui l'activitat dins del pla d'inspeccions fins al 2020 i que s'actualitzi la fiança dipositada i es torni a fer efectiva la diferència.
LES XIFRES
Pedra per al port de Mataró
L'impacte visual de la pedrera d'Òrrius no passa desapercebut des de cap racó. L'esvoranc és a la mateixa vall del poble. “L'impacte és brutal i també ens afecta perquè a l'estiu ens bat de ple el sol contra la pedra i, com que no tenim bosc, això fa que augmenti la temperatura”, comenta l'alcalde, Jordi Rull.
Òrrius té una de les pedreres més grans encara en actiu, d'on van sortir els àrids i la pedra per a la construcció del port de Mataró, a finals dels noranta. Per evitar el trànsit de gran tonatge pel mig del poble, es va obrir un accés directe des de la pedrera fins a la collada de Parpers, per on encara avui circulen els camions que van a la pedrera. “Si no s'hagués desviat el trànsit, hauria estat un perill per als veïns amb la carretera d'accés al poble”, assenyala l'alcalde. La possibilitat d'ampliar la pedrera preocupa el consistori. “L'ampliació està aprovada i cada any es va prorrogant amb una fiança actualitzada i dipositada”, alerta l'alcalde, que demana que s'hi facin actuacions de restauració d'una vegada.
