Cita de caçadors a Rocacorba

Un centenar de caçadors, uns quarantena de gossos i una trentena de senglars abatuts; aquestes són les principals xifres de la macrobatuda organitzada, ahir, a la zona de Can Plana, a la muntanya de Rocacorba. “És una bona cacera, però confiàvem que serien més senglars”, admet Joan Punset, un dels responsables de la colla de Granollers de Rocacorba, que organitzava la batuda. Xavier Rincón, però, un altre dels impulsors de la jornada, diu que l'èxit d'una batuda no es mesura només en la quantitat de senglars abatuts: “En un dia de caça, es pot disparar a cent peces i matar-ne només tres. Avui, una trentena; no està malament. El que valorem és el nombre de peces aixecades i a què s'ha pogut disparar. En aquest sentit, és un èxit perquè avui s'ha tirat molt. Llàstima d'aquest vent”, diu Rincón. El vent i el fred, ahir, no anaven a favor dels caçadors.

Del centenar de caçadors que es van reunir ahir a Sant Martí de Llémena, només uns 25 eren socis de la colla de Rocacorba; els altres havien respost a la invitació del grup @seti.cat a través de les xarxes socials. Aquest col·lectiu, creat fa uns dos anys, coordina caçadors d'arreu de Catalunya i fins al País Valencià. “Cadascú és a la seva colla, però, a més, ens movem allà on ens conviden, com avui ho han fet els companys de Granollers de Rocacorba”, explica Rincón, un dels administradors del col·lectiu. Sis o set vegades l'any, es convoca a través de les xarxes socials i es desplacen allà on una colla més petita i que no dona l'abast els avisa que hi ha una densitat de senglars important, fins a Osca i Toledo, en alguna ocasió. Ahir, a Sant Martí de Llémena, un dels que venia de més lluny era Jacint Sans, de Gandesa, a les Terres de l'Ebre. “Hem respost a la crida perquè al nostre vedat no hi ha tants senglars” diu Sans.

“Calculo que avui s'han disparat 70 o 80 trets. Vol dir que s'han mogut molts senglars cap a una altra zona. Ho hem fet pel nostre compte, sense rebre cap ajuda de ningú. Fem un servei estalviant molts diners a l'administració perquè contribuïm a frenar la sobrepoblació de senglars, que provoca prejudicis als pagesos i accidents a les carreteres. Som un col·lectiu força mal vist, però som eficaços i necessitaríem una mica més de suport”, reivindica Rincón.

Per rebre, coordinar i distribuir a les parades de caça el centenar d'invitats que tenien ahir, Joan Punset i els caçadors de la colla local també van tenir un dia llarg, però la batuda va ser un èxit. A partir de la setmana que ve, tornaran al local habitual a Granollers; ahir no hi haurien cabut i la cita era a les escoles de Sant Martí de Llémena. “Habitualment, som set o vuit un dia de setmana i uns trenta els cap de setmana”, diu Punset.

Per la colla local, la macrobatuda és també l'oportunitat d'uns ingressos extres, amb el passi que paguen els invitats i la venda dels animals abatuts a una empresa càrnia. Ahir, a Sant Martí de Llémena, no es va escorxar ni repartir cap senglar. Quan són entre ells, al local que tenen especialment equipat per a això, els caçadors de Granollers de Rocacorba encara escorxen i es reparteixen els senglars, de tant en tant. Però menjar carn de senglar ja no és la principal motivació: “No m'entra pels ulls”, resumeix Punset. No és per la carn ni per treure'n cap profit, perquè calcula que, entre quotes, assegurances, menjars i despeses, el pressupost anual d'un caçador deu rondar els 2.500 euros. És per passar un dia entre companys, i, al cap i a la fi, aquesta també era la principal motivació del centenar de caçadors que es van reunir ahir a Sant Martí de Llémena.