Turons de lava que dibuixen el vulcanisme garrotxí
Un estudi posa en relleu la importància dels tossols al parc natural i la necessitat d'assegurar-ne la conservació
A través de Verkami, es muntarà una exposició pedagògica sobre el tema
Els volcans Croscat, Santa Margarida i Montsacopa, així com la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca i la fageda d'en Jordà, són noms de reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa que bona part de la gent del país reconeix, perquè són llocs típics de sortida escolar i de reportatges diversos, i perquè, qui més qui menys, tothom els ha visitat en alguna ocasió. No obstant això, al costat d'aquestes formacions geològiques i botàniques tan populars i espectaculars, n'hi ha d'altres de més discretes, però que no per això deixen de tenir un alt nivell d'importància geològica i d'interès científic. De fet, són un element singular d'aquesta zona volcànica. Es tracta dels tossols, és a dir, petits turons de lava –en alguns casos, són simples prominències de l'escorça terrestre–. El geòleg Llorenç Planagumà els descriu com a petites muntanyetes, d'entre 5 i 15 metres d'alçària, que es formen quan una colada de lava passa per una zona humida i el vapor d'aigua que es genera provoca petites erupcions sobre aquesta mateixa colada. Aquests tossols estan formats per material piroclàstic (bombes volcàniques, restes d'escòries...) i greda a l'interior.
Uns turons que, a més, estan carregats d'història, ja que és d'on es va treure material entre els segles XVII i XVIII per construir masies de la zona i els ponts de Sant Roc i del Collell, per citar-ne alguns exemples.
Són, doncs, unes formacions geològiques importants per a la zona volcànica i se n'ha d'assegurar la conservació. De fet, preservar-los és una prioritat del pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa. Per conscienciar els veïns de la Garrotxa i els visitants en general de la importància d'aquests tossols, el geòleg Llorenç Planagumà, de l'empresa Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme, lidera un projecte pedagògic i informatiu que té aquest objectiu. A banda d'aquesta empresa, hi participen el Parc Natural de la Garrotxa i els ajuntaments d'Olot, Santa Pau, les Preses i la Vall d'en Bas.
Planagumà ha explicat que aquest projecte s'ha posat en marxa perquè es va constatar que els tossols són les morfologies més desconegudes del parc natural. D'acord amb les noves tendències de l'anomenada “ciència ciutadana”, s'ha dut a terme un treball de camp amb la participació d'una seixantena de persones, d'associacions de veïns, casals de natura i fins i tot una escola. Tot aquest material s'ha recollit en un petit documental i en una guia, en què es localitzen geogràficament, se'n recullen els noms i l'origen, es descriuen, etc.
I ara s'ha posat en marxa un projecte de micromecenatge a través de Verkami per aconseguir els 2.500 euros que calen per processar tota la informació recollida sobre aquests tossols i presentar-la de manera amena i entenedora en una exposició que itinerarà per Olot, Santa Pau, les Preses i la Vall d'en Bas, que és on es localitzen aquestes formacions volcàniques.
LES XIFRES
Més de 200 tossols repartits per tot el parc
Gràcies a la participació d'una seixantena de persones d'entitats i associacions de veïns, i algunes a títol individual, s'ha fet inventari per primera vegada dels tossols de la zona volcànica de la Garrotxa. En total, se n'han inventariat 240, i n'hi ha molts de repartits entre les àrees de la fageda d'en Jordà i del bosc de Tosca (les Preses i Olot). Per a cadascun d'aquests tossols, a banda de registrar-los i de fixar-ne la localització en un mapa, s'ha editat una fitxa en què se'n recull el nom –alguns en tenen– i l'origen, i se'n fa una descripció detallada. Tot plegat s'ha inclòs en una guia. A part de localitzar els tossols, el treball de camp ha servit per determinar l'origen de tres colades. Es tracta de la de la fageda, que prové del volcà Croscat; la del bosc de Tosca, originada pel volcà Puig Jordà, i la del pla de Dalt, que prové del volcà Montolivet, un dels quatre que encerclen el centre d'Olot. Finalment, també s'ha localitzat la colada de la Moixina, l'origen de la qual, ara per ara, és desconegut.
De fet, totes aquestes dades i el resultat de la recerca seran la base del contingut de l'exposició que completarà el projecte. Tot plegat coincideix amb el centenari de la conferència que va pronunciar Josep Gelabert i Rincón, amb el títol El Vora-Tosca. Conferència cientificoartística, sobre la necessitat de preservar el bosc de Tosca amb la figura aleshores de parc nacional. I cal recordar que el bosc de Tosca és una de les àrees on es troben més tossols. El projecte, doncs, queda més que justificat.
