Osona té un 41% de les fonts no potables

L'estat de contaminació per nitrats de les fonts d'Osona i el Lluçanès el 2017 no dona peu a gaires alegries. Encara que de les 140 fonts que el Grup de Defensa del Ter (GDT) ha mostrejat a la comarca les que superen els 50 mg/l de nitrat (límit de potabilitat) hagin passat del 43% al 41%, han augmentat els nivells màxims d'algunes. Hi ha 32 fonts que doblen els 50 mg/l, i en certs casos amb escreix. Entre les tres fonts més contaminades d'Osona hi ha la de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà (424,6 mg/l), la font Salada de Gurb (293,6 mg/l) i la font del Raig de Torelló (262,2 mg/l), “que fa anys que augmenta”, indicava ahir Ginesta Mary, membre del GDT, en la presentació dels resultats anuals, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua.

A la franja de fonts amb més de 200 mg/l de nitrat també s'hi troba la font del Figueral (Calldetenes), la font de Tarrés (Manlleu) i la font de la Talaia (Balenyà). A l'altre extrem, només hi ha dues fonts on no s'apreciï absolutament gens de nitrats: la font del Noi Gran (Viladrau) i la font d'en Bresc (el Brull). L'exhaustiva anàlisi posa en evidència que algunes fonts ni tan sols ragen, i el GDT denuncia que “moltes estan totalment entubades” a causa de l'apropiació que algunes granges fan de l'aigua pública.

Conscienciar els joves

Pensant en les generacions futures, la plataforma Lluçanès Viu té en marxa el Projecte Fonts, amb el qual els alumnes de secundària del Lluçanès ja han apadrinat nou fonts. Amb l'ajuda de gent gran i de voluntaris es fan unes jornades “per recuperar el que havia sigut” i aturar l'abandonament, segons Ramon Baucells, portaveu de Lluçanès Viu. Ahir al matí es va fer una actuació a la font del Xambó de Prats de Lluçanès –apadrinada, igual que la font del Ti, per l'escola Fedac del municipi–, i alguns alumnes per primer cop la van veure rajar. El GDT, per la seva part, ha enviat a tots els centres d'educació secundària d'Osona i el Lluçanès material didàctic per fer itineraris que passin per fonts.