Castellfollit, a l'UCI

El cingle basàltic de Castellfollit de la Roca és una paret que pateix un procés natural de degradació que no es pot parar, però sí alentir. I això és important atenent al fet que al cim hi viuen mig centenar de persones de les 900 que hi ha al poble. La cinglera recula i hi ha un parell d'exemples molt gràfics. El primer són els testimonis que fa un centenar d'anys hi havia un pas a la part superior entre el precipici i les cases per on circulaven carruatges. El segon són els horts del Turonell que esllavissades successives han anant fent desaparèixer. “A aquest pas, dintre de 40 anys el poble haurà desaparegut”, va dir l'alcalde, Miquel Reverter.

És, doncs, un malalt que cal curar amb urgència. Ahir, ell i el regidor de Medi Ambient i Cingle, Roger Santaló, van fer una crida desesperada a peu de la cinglera reclamant la implicació de totes les administracions amb competències per actuar-hi d'una vegada per totes d'una manera efectiva. Reverter va insistir una vegada més que la cinglera és un símbol de Catalunya i va reclamar un pla d'intervenció integral com el que hi ha aprovat per a la muntanya de Montserrat. “Som una porta d'accés al Parc Natural de la Garrotxa, però semblem una sortida de socors”, va indicar. Ell mateix hi va afegir que un Ajuntament que té un pressupost d'1 milió d'euros no pot fer front al manteniment ni a les actuacions de preservació que calen a la paret. El manteniment anual està xifrat en 40.000 euros.

Una darrera esllavissada que es va produir el 15 de febrer de 70 tones de basalt a la paret sobre la riera del Turonell ha estat la gota que ha fet vessar el got. S'ha produït en el marc de l'enèsima reactivació de totes les parts implicades per concretar un pla d'actuació, però que també per enèsima vegada ha quedat en no gaire res.

L'alcalde va reclamar la intervenció urgent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), perquè és bàsic actuar sobre les lleres dels rius Fluvià i Turonell –els que envolten la famosa paret de basalt–. En concret, cal netejar les dures cares del cingle de vegetació, ja que les arrels creixen a les esquerdes que hi ha entre els blocs de basalt. A més, l'eliminació de vegetació també s'ha de dur a terme a peu de les dues cingleres, per evitar que es vagin descalçant. “Quan hi ha episodis de pluges fortes o continuades, ja patim, perquè se solen produir esllavissades”, va indicar. Cal un pla de xoc inicial que l'Ajuntament ha valorat en 100.000 euros. Cal tenir en compte que la part de la cinglera més famosa, la que surt a totes les postals, és només un terç de la total i, a més, hi ha tota una altra cinglera a l'altre costat d'aquesta.

La resta d'actuacions, les han de determinar totes les parts implicades i recollir-se en un pla integral d'intervenció. De fet, és el que havien acordat fer, segons l'alcalde, el 2015, l'Ajuntament, el Parc Natural de la Garrotxa i l'Institut Geològic de Catalunya. El pla, però, ha quedat aturat o alentit.