“Estem a les portes d'una catàstrofe”

Fa uns cinc anys. Va entrar a través de la frontera francesa. Allà el tenien detectat des del 2004. El primer niu es va trobar a l'Empordà però ràpidament es va estendre per la Garrotxa, que és més humida. Va entrar per Sadernes i es va estendre seguint el Llierca. D'aquí ha continuat estenent-se cap a la Selva, especialment a l'àrea de les Guilleries, que està infestada de nius.

Això és el que pensaven, però ja se n'han trobat a Granollers i no fa pas gaire s'han detectat nius a Sant Joan de Vilatorrada, a tocar de Manresa. En poc temps ha avançat més de cent quilòmetres.

Els francesos no han aconseguit aturar-la i això que disposen de més recursos que nosaltres. Els apicultors francesos s'han de desplaçar vora mar, que és l'única zona on els eixams poden sobreviure.

Crec que són conscients del perill que representa però no disposen dels mitjans per posar-hi remei. Ara han passat la pilota als ajuntaments i consells comarcals, que encara disposen de menys recursos. A dia d'avui, els apicultors estem fent la feina gairebé en solitari. Hi ha molta gent disposada a participar en brigades de voluntaris, com al País Basc, però han de disposar d'equipaments i eines per poder actuar i destruir els nius, ja que es tracta d'una feina molt perillosa.

El poder de destrucció d'aquests insectes és enorme. No tan sols maten les abelles i altres insectes sinó que ataquen directament la fruita. Tenim informacions de caçadors que, després de matar un senglar i perdre'l, quan el troben al cap d'uns dies no en queda res; ha estat devorat completament per la Vespa velutina. Ataquen directament la fruita i poden menjar la carn perquè disposen d'unes mandíbules molt poderoses. Si no hi ha insectes no hi ha pol·linització i si no hi ha pol·linització tot el món vegetal se'n ressent. És el problema ambiental més greu que tindrem en un futur immediat. Estem a les portes d'una catàstrofe. Des de l'administració ens acusen d'alarmistes però això és el que estem veient dia a dia, que l'expansió dels nius d'aquesta espècie és rapidíssima. A França, l'apicultor petit i mitjà pràcticament ha desaparegut i aquí anem pel mateix camí. Els francesos ens estan comprant mel i, sobretot, eixams per poder mantenir l'especie. Els apicultors ens dedicàvem a produir mel però darrerament hem d'esmerçar molts esforços i molta mel a produir eixams que substitueixin els que es van morint.

Se situa a l'entrada del rusc, a la piquera i es menja les abelles que van sortint a una velocitat que l'ull humà no és capaç de copsar. Ho hem hagut de filmar per comprendre com funcionaven. Arriba un moment que les abelles se senten tan amenaçades que ja no surten del rusc, la qual cosa vol dir que ja no hi entra menjar ni, sobretot, aigua, que és imprescindible per a la seva supervivència. A poc a poc el rusc es va debilitant i les abelles es van morint. Llavors la vespa entra al rusc i culmina la matança. Els tallen el cap i s'emporten la part del tòrax on hi ha la mel. Tot i que ho fan amb altres insectes, les abelles són les que més les atreuen. Instal·lem trampes per agafar-les i controlar-ne l'expansió i hem comprovat que prop dels eixams se n'agafen més.

El que s'ha fet fins ara és detectar els nius i destruir-los, una tasca que cal fer amb molt de compte ja que és perillosa. També hem intentat protegir les caixes però no ens n'hem sortit. Darrerament els apicultors gironins hem trobat un mètode que està funcionant molt bé per destruir els nius de les vespes. Es tracta d'agafar unes quantes vespes vives, tallar-los les potes del darrere i ruixar-les amb unes pólvores insecticides. Les vespes, en sentir-se ferides, van directament al niu i si tan sols n'entren dues o tres, al cap de poc ja veus que les altres vespes van sortint tremolant i acaben morint. Aquest sistema funciona fins a mitjans d'agost. A partir d'aquestes dates el ritme de substitució és tan alt que no aconsegueixes gaire res. És l'única manera eficaç que coneixem per lluitar-hi i cal dir que aquest sistema s'ha generat a les comarques gironines. Hi ha moltes associacions d'apicultors de la resta de l'Estat espanyol i de tot el món que ens estan demanant informació sobre aquest mètode. Hem tingut el lloc web col·lapsat.

Sí. Acostumen a ser molt grans, arrodonits i te'ls trobes penjats als llocs més increïbles. Hem trobat nius a les parts més altes de les torres d'alta tensió i també de subterranis, però el més habitual és que estiguin penjats dels arbres. Estan fets de fulla mastegada i compactada amb saliva i el freixe, el roure i el faig estan entre els seus arbres preferits. Estan molt ben aïllats, tant del fred com de la calor, fins al punt que les càmeres d'infrarojos no els detecten. Al País Basc hi ha voluntaris a la majoria dels pobles afectats preparats per desmantellar els nius. Quan en detecten un fan una marca blanca a l'arbre i avisen l'Ajuntament. El cap de setmana els voluntaris el destrueixen. Quan la feina està acabada, hi fan una marca negra. Aquí voldríem aplicar un sistema similar i tenim molta gent disposada a fer-ho però no disposem dels mitjans. Sense un bon equipament no pots ni intentar-ho.

Jo mateix vaig viure una situació molt curiosa. Estàvem intentant agafar vespes vives prop d'un niu quan, sense adonar-nos-en, el vam tocar i el vam moure. Aleshores van començar a sortir milers de vespes que ens sobrevolaven formant un núvol de manera semblant al que fan els estornells. De cop va semblar com si comencés a ploure i resulta que ens estaven bombardejant amb verí. Si aquest líquid t'arriba als ulls et quedes encegat durant un parell de setmanes. Si et passa això quan estàs sol al bosc, ets mort. Mai no havíem vist una cosa semblant. Cal anar ben protegit i amb la roba adequada, ja que tant les mandíbules com el fibló tenen una gran capacitat de perforació. Recomanem a les persones que vegin un niu que n'informin però que no intentin res. A vegades els caçadors els destrueixen a perdigonades des d'una distància prudencial i fins i tot l'administració ha fet servir aquest sistema alguna vegada, tot i que no està clar que sigui eficaç.

Des que va aparèixer el problema a França no hem parat de desplaçar-nos al país veí per veure com anava. Cada dos anys tenim trobades amb apicultors de tot el món en què s'intercanvia la informació disponible. D'altra banda, el secretari de la nostra associació, Carles López, és un gran especialista en velutina i gairebé cada cap de setmana fa una xerrada en un lloc de l'Estat espanyol. Crec que tenim bastanta experiència.

N'hi ha algunes d'antigues com la Varroa, un paràsit que les destrueix i d'altres més actuals com la utilització de determinats productes químics per protegir les plantacions i que són enormement agressius per a les abelles. Alguns països com França ja han pres mesures i sembla que aquí també els volen prohibir. Ja ho veurem. Si portes les caixes d'abelles prop d'un camp de gira-sols, al cap de poc les trobaràs buides. No sabem exactament per què passa però hi ha productes que provoquen el despoblament de les abelles. A hores d'ara, però, la pitjor amenaça per a les abelles és la Vespa velutina. El futur de les abelles és molt fosc i cada vegada hem de dedicar més recursos a criar per mantenir l'espècie.

A Girona tenim uns 160 socis amb unes 15.000 caixes. Hi ha cinc associacions a Catalunya, una per cada demarcació i una altra, l'Associació Catalana d'Apicultors, formada per gent de diferents llocs. Calculem que a Catalunya hi ha unes 150.000 caixes. La producció normal d'una caixa en bon estat és d'uns 20 quilos de mel a l'any. Estem parlant d'uns tres milions de quilos de mel a l'any. El consum al nostre país és d'uns 400 grams per persona i any, mentre que en alguns països europeus pot arribar als tres quilos per persona.

A la Xina la vespa té un depredador implacable que aquí no tenim: l'home. Per als xinesos és un plat exquisit, especialment les larves, i les cerquen amb delit. Això és un fre important al seu descontrol. Si ens les cruspíssim, com fem amb els cargols, això no passaria.