Ratpenats, búnquers i vinyes

Els ratpenats s’alimenten d’aranyes i mosques i cada exemplar en menja milers cada nit. Per això, utilitzar el ratpenat com una eina més per al control biològic d’una de les plagues que produeix més pèrdues econòmiques al sector vitivinícola és el repte a què s’han apuntat quatre cellers de la zona de Garriguella: la cooperativa de Garriguella, els cellers Trobat, Maset Plana i Oliveda. La iniciada és assessorada per dues empreses especialitzades: Galanthus (assessoria ambiental especialitzada en el seguiment del ratpenat) i Agroassessor (assessoria tècnica agrícola).

La plaga que malmet les vinyes és la de les arnes, en concret el corc del raïm (Lobesia botrana), una petita papallona que pon els ous a la vinya; quan els ous es transformen en larves, mengen el raïm. Pel que fa els ratpenats, a l’Empordà hi ha dues espècies principals que cohabiten, el ratpenat de ferradura gran, que s’alimenta de papallones nocturnes, i el d’orella trencada, que menja sobretot aranyes i mosques. L’hàbitat natural dels ratpenats són les coves, però els especialistes de Galanthus també han observat que quan troben les condicions que els convenen en algunes zones de l’Empordà les colònies de ratpenats s’han instal·lat en búnquers abandonats que va construir el règim franquista. La primera actuació consisteix, doncs, a impulsar la implantació de colònies de ratpenats als búnquers escampats per les vinyes de Garriguella i adaptar-los per recrear-hi les condicions de foscor i temperatura que convenen als ratpenats. Per enganyar-los, fins i tots es col·loca en aquestes construccions fem de ratpenat recollit en altres punts. “El procés perquè s’estableixi una colònia és llarg; pot durar un parell d’anys. No es tracta de posar un ratpenat en un búnquer i prou, perquè en marxarà. Cal que hi vingui ell”, explica Francesc Font, d’Agroassessor. L’ocupació dels refugis s’ha de produir de forma natural, per veïnatge de les poblacions que es troben ja en altres búnquers als peus de les Alberes. Al llarg dels dos propers anys, es farà un seguiment de l’entrada d’individus i s’analitzaran les condicions de temperatura dels búnquers arranjats, per assegurar que ofereixen les millors condicions per a una ràpida colonització.

Els actors d’aquesta iniciativa saben que la plaga de les arnes no es resoldrà en uns quants mesos i els quatre búnquers que s’han adaptat per a aquest experiment a Garriguella, però combinant-ho amb altres estratègies, poden ser un bon complement. Una altra tècnica ja molt més estesa al territori de la DO Empordà és la de la confusió sexual: les papallones es troben mitjançant les feromones; escampant núvols de feromones que confonen i impedeixen als exemplars de trobar-se, també es trenca el sistema d’evolució d’aquestes espècies. Sumant aquestes diferents estratègies es podria aconseguir una reducció important en la utilització dels productes fitosanitaris emprats habitualment a la vinya, amb l’horitzó final d’eliminar-ne la utilització, millorant la biodiversitat de la vinya i fomentant el control biològic de plagues.