Palamós reinventa Castell i el cohesionarà amb el nucli
experiència
La reordenació del paratge de Castell vol connectar-lo amb el nucli i reforçar-ne tots els valors històrics i naturals
El trasllat de l’aparcament, un punt clau
L’equip de govern de Palamós, d’ERC-CiU, està treballant en un ambiciós projecte que preveu la redefinició del paratge de Castell, amb la platja com a estendard. El projecte, però, vol fer un pas més enllà, amb l’objectiu, a molt curt termini, d’integrar-lo en una gran anella que l’enllaci amb les cales i platges, amb el nucli, i també amb la vall de Bell-lloc, per esprémer al màxim el potencial turístic i patrimonial, respectivament, de cada zona, amb exemples clars pel que fa al patrimoni com ara el poblat ibèric de Castell i els dos castells: Sant Esteve de la Fosca i Vila-romà.
L’alcalde, Lluís Puig (ERC), remarca que ha arribat el moment de convertir Castell no només en un gran punt de destinació de Palamós, perquè aquest objectiu ja el compleix a bastament, sinó en “un espai des del qual es mostrin totes les possibilitats que té el municipi”. En aquest sentit, segons Puig, el projecte engloba la platja, la riera, el bosc de transició i la plana de Castell, incloent-hi el valor natural i patrimonial, així com tota la trama dels camins de ronda.
“Per a molts estiuejants, Castell és una destinació clara i molt concreta. Amb aquest projecte de reordenació, es vol potenciar tot el sector Castell-Cap Roig i mirar de connectar millor la Fosca, que està a poc més d’un quilòmetre, i Palamós, que està a tres”, explica Puig. I hi afegeix que el que es vol és “crear una experiència lúdica, turística i cultural”.
El primer gran pas
El trasllat de l’aparcament serà el primer gran pas del projecte. La comissió d’Urbanisme de Girona ja ha aprovat la proposta perquè passi a situar-se a la part superior del triangle que formen la riera de l’Aubi i la riera de Canyet, i no pas a la part inferior, més a prop de la platja i passant per un camí polsós. Aquest pas forma part del pla especial urbanístic d’integració paisatgística i implantació de l’aparcament, amb l’objectiu de preservar el paisatge i alhora respondre a la gran afluència de visitants i cotxes. L’aparcament de Castell té actualment una superfície de 2.800 metres quadrats, amb capacitat per a 80 vehicles, i n’hi ha un altre de temporal per als mesos d’estiu amb espai per a 630 vehicles.
Per això, segons Puig, un dels elements essencials del projecte és precisament el trasllat del pàrquing, que només en tres mesos i mig ha estat utilitzat per 48.417 vehicles. Aquesta és una dada rellevant, perquè el 2016 el nombre de cotxes es va incrementar en comparació de l’any anterior a causa de l’escassa pluviometria registrada durant l’estiu, circumstància que va donar peu a més jornades de platja respecte a les que es van registrar el 2015, any en què, durant els mateixos mesos, hi van desfilar 41.000 cotxes. Aquest aparcament permet als usuaris accedir a peu a la platja de Castell, a la cala Canyers, a la cala Sanià, a la cala Estreta i a les cales de la zona del Crit.
LES XIFRES
El triangle d’or: costa, patrimoni i la vall de Bell-lloc
El projecte, segons Lluís Puig, és ampli, perquè vol anar més enllà del mateix paratge de Castell. Es tracta de crear sinergies amb altres punts característics del municipi, especialment amb la vall de Bell-lloc, que es vol connectar amb les platges. Segons Puig, l’objectiu és oferir al visitant una experiència cohesionada, lligada amb un discurs que el faci ser conscient en tot moment de les possibilitats que té a l’abast. La destinació de Castell permetria tenir accés amb més facilitat a altres punts, amb un discurs que té com a objectiu remarcar els valors que pot oferir el municipi en conjunt. En aquest sentit, també és important millorar en temes com ara la seguretat –els incendis, l’entorn de la futura zona industrial...–. En tot cas, tot això no seria possible, en part, sense Castell. El paratge ha arribat a l’actualitat gràcies al treball de l’entitat Salvem Castell, que es va oposar des del 1992 a un projecte d’urbanització d’una part d’aquest espai. El llavors alcalde, el convergent Josep Ferrer, va aconseguir la celebració d’un referèndum per consultar la població sobre el projecte. L’empresa promotora va destacar que acataria el resultat, com va passar el 1994.
El 1999 la Generalitat va adquirir les 76 hectàrees urbanitzables i, a més, amb el decret 23/2003, va crear l’espai PEIN Castell-Cap Roig, de 1.105 hectàrees, amb la finalitat de protegir tota la façana marítima situada entre Palamós i Calella de Palafrugell, així com part del municipi de Mont-ras.
