Medi ambient
Afectats d’alta tensió
El principal perjudici de la línia que es vol fer de Juià a Medinyà és l’impacte paisatgístic i hi ha una setantena de propietaris directament afectats
L’argument principal dels contraris és que la línia “no està justificada”
La principal preocupació és la limitació que els comporta la línia
Els treballadors s’exposen a un gran risc quan estan sota la línia
David Joher (gerent de Can Paraire), Francesc Arbat (propietari de Mas Cuní), i Josep Maria Martí Tarré (propietari de Can Prim) són tres dels principals afectats per la nova línia que s’ha d’instal·lar entre la subestació de Juià i la de La Farga 3, situada al municipi de Medinyà. A més d’aquest fet que els uneix, els tres afectats també comparteixen el tipus de plantació que conreen (principalment diverses espècies d’arbres) així com l’emplaçament de les seves finques a Bordils, un dels municipis més perjudicats.
La línia, que té un recorregut de 5,648 quilòmetres, afecta una setantena de particulars, molts dels quals són pagesos i que veuen com els seus camps quedaran afectats.
David Joher
Ell és el gerent de Can Paraire una empresa que conrea diverses espècies d’arbres. És el més afectat dels tres. No només li travessa la majoria de camps en diagonal, deixant molts d’ells inútils, sinó que a més també li volen instal·lar dues torres, una de les quals farà prop de 60 metres d’alçada i 10 metres quadrats de base. A tot això, cal afegir-li que Can Paraire ja va resultar afectada per les dues línies existents que surten de Juià (una es dirigeix cap a Bescanó i l’altra, cap a Figueres).
“Hem decidit deixar més espai de seguretat perquè ja vàrem tenir un ensurt”, assegura Joher. De fet, ja els van informar que segons quins dies els riscos d’estar sota el cable són molt alts. Per això, en dies de pluja, de boira o de molta calor, el gerent pateix pels treballadors. Aquesta decisió, però, s’ha convertit en un perjudici econòmic, ja que haver de deixar un espai de seguretat implica rebaixar la producció, que en l’actualitat és de 700.000 arbres, aproximadament. A més, Joher també explica que ningú de Red Eléctrica de España (REE) s’ha posat en contacte amb ells, més enllà del projecte constructiu que els van enviar.
Joher també diu: “Estem instal·lats aquí des dels anys setanta, i ara t’has de plantejar si pot seguir plantant en alguns dels teus terrenys.”
Francesc Arbat
Una de les primeres coses que explica el propietari de Mas Cuní és a quins companys productors afectarà la línia. Les comparacions no es detenen, i subratlla el procediment que REE ha seguit amb ell: l’enviament del projecte constructiu. En aquest cas, però, ha tingut més sort: una tècnica de l’empresa el va visitar per parlar-li de la seva situació. La indemnització que tindria (pels camps dels quals ell és propietari) estaria al voltant dels 8.000 euros. Tot i així, Arbat explica: “A mi no em serveixen de res, m’hipotequen de per vida. A mi el que no m’agrada és veure ferralla al meu camp.”
Cal destacar que, bàsicament, l’afectació que té ell és que el cable passa per sobre dels seus camps, un fet que li impedeix plantar arbres que superin una determinada alçada. En alguns camps, Arbat explica que plantaven arbres que arribaven fins als 12 metres. Ara es planteja canviar part de la producció i passar al blat de moro, tot i que els beneficis siguin inferiors. En aquest sentit, el propietari de Mas Cuní –indignat– afirma: “Jo el que desitjo és poder plantar el que vulgui.”
J. Maria Martí Tarré
Dels tres afectats, Martí Tarré era el que menys indignat estava. No perquè no li importés l’afectació de la línia, sinó perquè és el seu fill qui gestiona els terrenys, i per tant serà ell qui en patirà les conseqüències.
Tot i així, coincideix amb els altres afectats a destacar l’impacte que tindrà la línia, però també l’espai de seguretat que caldrà deixar. Aquest fet, com ja destacaven els altres, afectarà una gran part de la producció.
Pel que fa al seu cultiu, Martí Tarré explica que “és únic”, ja que es troba a la vora del riu, on no es pot plantar cap altra cosa que no sigui albereda.
Referent als contactes amb REE, assegura: “El meu fill sap això per la informació pública que hi ha”, mentre que pel que fa a la indemnització, considera que el valor dels terrenys “és indefinit: aquests arbres tenen història des del 1714”, assegura Martí Tarré.
A més de ser afectat, als seus 89 anys, Martí Tarré, també és president de la Comunitat de Regants de la zona, i com a tal assegura que afectarà molts regs: “Obligarà a una reforma agrícola que la gent no sé si acceptarà.” El que té clar és que la cosa portarà cua.
Resignació i poc més
Més enllà del dret que tenen tots els afectats a ser escoltats, mitjançant les al·legacions, els tres principals perjudicats de Bordils, són conscients que la lluita contra REE està, molt probablement, perduda.
De fet, Francesc Arbat ho va definir com “la lluita entre David i Goliat”, tot i que assegura que en aquest cas qui perdrà serà David.
LES FRASES
“Hi haurà punts on la vegetació no tornarà a créixer”
Dintre dels més de 5 quilòmetres que ha de tenir aquesta línia, el professor de ciències ambientals de la UdG Lluís Vilar ha explicat a aquest diari que el principal problema per a la vegetació de la zona serà la construcció de les torres, que en alguns punts poden arribar a tenir una alçada de 60 metres i una base de 10 metres quadrats.
Vilar ha explicat que, tot i que es tracta d’un territori planer, el fet que hagin d’entrar les màquines per instal·lar aquesta infraestructura tindrà un impacte a la zona. A més, el professor de la UdG ha explicat que un cop estiguin instal·lades, en aquests punts, ja no tornarà a créixer vegetació, ja que cal col·locar-hi ciment.
D’altra banda, Vilar també ha dit que l’impacte paisatgístic serà important, en especial per als habitants de la zona. El professor destaca que cal entendre el paisatge com a “patrimoni d’ambient més la població que hi viu”, i que, per tant, l’impacte visual serà important.
A més, Vilar ha demanat que l’estudi ambiental de la línia tingui en compte els “hàbitats d’interès comunitari” (bàsicament l’alzinar mediterrani i el bosc de ribera), amb espècies que tot i ser d’interès no estan protegides.
A la recerca d’una resolució de rebuig del Parlament
Tant l’Ajuntament de Celrà com el de Bordils, els dos municipis més afectats, han pres posició sempre en contra d’aquest projecte perquè, com s’explica en les al·legacions presentades pels dos ajuntaments, la línia “no queda justificada”.
Aquest mateix argument, i d’altres, són els que la plataforma Salvem la Llera del Ter (creada el mes de maig d’aquest any i que aglutina veïns en contra d’aquesta línia) va presentar a la comissió d’Energia i Empresa del Parlament el 27 de juliol passat. L’objectiu d’aquesta visita va ser, per una banda, que els grups parlamentaris prenguessin una posició respecte de la realització d’aquesta infraestructura. Per aquest motiu, la plataforma va presentar una proposta de resolució de rebuig a la línia perquè els grups s’hi afegissin. D’altra banda, l’objectiu tant de la plataforma com dels dos ajuntaments és aconseguir que la Generalitat no doni l’autorització per iniciar aquesta línia. De fet, cal tenir en compte que en última instància cal l’autorització administrativa de la Generalitat per iniciar les obres.
Segons ha explicat la plataforma, CSQP, la CUP i el PSC s’haurien posat d’acord per entrar al registre del Parlament i aprovar aquesta resolució, mentre que JxSí, el PP i C’s encara han de pronunciar-se.
