Els estanys de Platja d’Aro, clau en la migració de les aus

El Grup de Natura Sterna de la Vall d’Aro demana que es tingui en compte el parc dels Estanys de Platja d’Aro com un punt sensible en el procés migratori de les aus. Segons Sterna, és “imprescindible conservar i gestionar aquest indret de manera que les condicions de biodiversitat i tranquil·litat permetin l’aturada d’ocells migradors en els seus llargs viatges”. De fet, aquest espai ha demostrat ser un d’aquests punts que utilitzen les aus, i no és la primera vegada que s’hi aturen cigonyes i altres ocells, menys vistosos però igual d’importants.

La visita de les cigonyes

Un gran estol de gairebé 500 exemplars va sobrevolar diumenge el parc dels Estanys de Platja d’Aro i alguns dels exemplars es van aturar a beure i a reposar una estona. A més, dimarts unes 300 cigonyes van fer el mateix.

Membres del grup van aprofitar per llegir les anelles que moltes lluïen a les potes. Segons explica Carlos Álvarez-Cros, membre del grup Sterna, es va aconseguir llegir una cinquantena d’anelles, la majoria d’Alemanya però també algunes de França. “Totes aquestes cigonyes estaven de pas cap al sud i arribaran al seu destí, després de travessar el Mediterrani, per l’estret de Gibraltar, i el Sàhara”, explica aquest membre de Sterna

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és un dels ocells migradors més ben coneguts, ja que és propera a l’home i té una mida gran, fets que la fan fàcil d’observar. Álvarez-Cros explica que aquí els hiverns no són gaire rigorosos i els abocadors a cel obert garanteixen un subministrament de menjar durant els mesos freds i per això cada vegada hi ha més cigonyes de les poblacions ibèriques que no migren. Les que neixen més al nord, però, sí que ho fan. Durant aquesta llarga travessia necessiten llocs on descansar, beure i menjar alguna cosa, com ara les àrees de servei de les autopistes.

La bassa del Dofí

El Grup de Natura Sterna ja va ser pioner el 1991 en crear la bassa del Dofí. Aquest espai protegit i municipal va ser restaurat pel grup, que actualment el gestiona, per crear aquesta bassa artificial. L’espai serveix per a la migració de les aus, però també s’hi ha alliberat fartet (Aphanius iberus) i tortuga d’estany (Emys orbicularis). Fins a la materialització dels estanys era l’única zona humida amb un cert grau de protecció a la Vall d’Aro.

D’aquí la importància dels estanys. El parc és un espai natural que ocupa una superfície de 15 hectàrees i que disposa d’una gran bassa de 60.000 m³, que recull l’aigua dels excedents del riu Ridaura i de la xarxa pluvial de la població, gràcies bàsicament a la construcció d’una obra hidràulica per evitar inundacions al municipi.