Metereologia
L’estiu del 2017 ha estat un dels més càlids de les darreres dècades
En punts d’Osona i al massís del Montseny, l’anomalia ha estat de +3,5 graus
Han estat els mesos de juny i l’agost els que més han contribuït al balanç final de l’estació
Els mesos de juny, juliol i agost d’aquest any hauran estat un dels més càlids de les darreres dècades, amb valors similars al del 2015, però lluny del 2003, el més càlid de la història recent. Concretament, ha tingut un comportament similar al del 2015, el segon més càlid des de com a mínim el 1950 pel que fa a la distribució de les anomalies de temperatura. Aquest any, ha estat molt càlid a punts d’Osona i al voltant del massís del Montseny, on les anomalies en alguns casos han estat iguals o superiors als +3,5 graus. Pluviomètricament, l’estiu ha estat sec a la major part del país i molt sec a alguns punts del nord de la Costa Central, del Delta de l’Ebre i de les comarques del Solsonès, Berguedà i Osona.
La irregularitat de la precipitació, pròpia del règim pluviomètric de l’estació, ha fet que al sud del Segrià i a la meitat nord de la Ribera d’Ebre i a bona apart de la Terra Alta, l’estiu es pugui qualificar de plujós. Aquesta irregularitat s’observa també a la Val d’Aran i àrees properes, on l’estiu ha resultat normal en general, però en alguns punts les anomalies han estat clarament per sobre i per sota dels valors climàtics corresponents.
L’estiu de 2017 ha resultat el més càlid a una de les 56 estacions de la Xarxa d’Estacions Automàtiques (XEMA) que disposen de més de 20 anys de dades completes dels mesos d’estiu: Orís, a Osona. A un total de 17 d’aquestes 56 estacions aquest estiu ha estat el segon més càlid, i a 13 estacions el tercer més càlid. Així, a 32 d’aquestes 56 estacions l’estiu de 2017 ha resultat entre els tres més càlids.
Juny i agost, els més càlids i els més secs
Tot i que els tres mesos de l’estiu climatològic (juny, juliol i agost) han resultat càlids en conjunt ha estat els mesos de juny i l’agost els que més han contribuït al balanç final de l’estació. Així, el juny va ser molt càlid en general, amb l’excepció d’alguns punts del litoral i del prelitoral, la depressió Central i el Prepirineu, on va ser càlid. La situació que va provocar aquest comportament de la temperatura va ser la presència d’una dorsal anticiclònica i una massa d’aire molt càlid provinent del nord del continent africà que va afectar Catalunya durant la primera quinzena de juny i que va ser especialment persistent, amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per a l’època durant més de dues setmanes.
El mes de juliol va resultar també càlid a gran part del Pirineu i Prepirineu, de la depressió Central, del Prelitoral, litoral Central i la Costa Daurada, si bé va ser normal a extenses zones del quadrant nord-est, a la plana de Lleida i a les Terres de l’Ebre. Aquestes anomalies van ser el resultat d’una circulació zonal en altura que va afavorir que s’alternés el pas de solcs atlàntics en altura que van mantenir la temperatura a ratlla amb dorsals anticiclòniques que anaven acompanyades d’una massa d’aire subtropical relativament càlida.
Per últim, en el darrer mes de l’estiu la situació meteorològica es va caracteritzar bona part del dies per la presència persistent de l’anticicló Atlàntic en superfície, que va afavorir l’estancament d’una massa d’aire càlida d’origen tropical en els nivells inferiors de la troposfera. L’agost va resultar també càlid a bona part de Catalunya, en especial a la seva meitat nord, i, fins i tot, molt càlid al massís del Montseny i Prepirineu central. En general va ser l’agost més calorós des del 2012
Durant els tres mesos de l’estiu del 2017 la precipitació ha estat per sota dels valors climàtics normals en general, però en especial el juny i l’agost.
El mes de juny va ser molt irregular, va resultar sec a gran part del país, i molt sec a punts del litoral i prelitoral. En canvi, va ser molt plujós a la Terra Alta, i normal o plujós a punts de la plana de Lleida, Baix Empordà, litoral Central, Prepirineu occidental, Pirineu central, nord de la Val d’Aran i a la plana interior gironina.
El juliol, igual que el juny, va tenir una distribució molt irregular de la precipitació. Va resultar sec de nou a gran part del país, i molt sec a punts del prelitoral Nord, Prepirineu, altiplà Central, la Catalunya Central i sud del Delta de l’Ebre. Per contra, va resultar molt plujós a gran part del terç sud del país i al sud de la comarca del Maresme.
L’agost va resultar sec a gran part del territori, i molt sec a les Terres de l’Ebre, a algunes zones del litoral, Altiplà Central, conca de Tremp i Prepirineu central. Per contra, va estar plujós al vessant sud del Pirineu occidental. La situació meteorològica va estar dominada pel pas de sistemes frontals que van provocar tempestes repartides de manera molt irregular pel territori durant bona part del mes. No va ser fins a finals d’agost quan la precipitació es va generalitzar.
