Medi ambient
Barcelona censa 83 espècies d’ocells que hi fan niu
L’Ajuntament edita un llibre que detalla per primer cop les famílies dels 140.000 exemplars localitzats a la ciutat
A principi dels vuitanta, el 60% de la població mundial de gavina corsa es concentrava al delta de l’Ebre, i l’espècie estava en risc d’extinció. Després, es va escampar per Tarragona i Castelló. I el 2013, una colònia es va establir en un solar de la Zona Franca, on s’hi van censar 69 parelles, que després van marxar i van criar al port de Barcelona, on el 2016 i el 2017 s’hi han censat 500 parelles. La localització d’aquesta colònia de gavina corsa, una de les primeres situades en una àrea urbana que es coneixen al món, és una de les principals troballes que s’han fet durant l’elaboració del primer Atles dels ocells nidificants de Barcelona, en què més de 300 persones han treballat des del 2012 i que s’edita ara.
L’Atles, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), la Universitat de Barcelona (UB) i el Zoo, documenta la presència d’uns 140.000 exemplars de 83 espècies. L’observació i el recull de dades es van fer durant tres anys, del 2012 al 2015. El llibre incorpora una fitxa de cadascuna de les espècies, que inclou una il·lustració de l’animal sobre el fons d’un dels indrets de la ciutat on cria, obra del dibuixant Martí Franch. És el primer cop que s’aborda un estudi d’aquesta magnitud sobre les aus que crien a la capital catalana, explica el comissionat d’ecologia del consistori, Frederic Ximeno, que considera l’Atles “una joia” que ajudarà que “els barcelonins coneguin el patrimoni natural” de la seva ciutat, serà molt útil com a instrument “per a la gestió de la biodiversitat”.
L’obra identifica fenòmens com ara la presència de noves espècies invasores que en els últims anys han estat “capaces d’adaptar-se” a l’espai urbà, com ara el corb i el gaig, explica l’editor en cap dels treballs, l’investigador de l’ICO Marc Anton. S’han localitzat fins a sis classes de cotorres, i s’ha detectat que una de les espècies més en regressió a la ciutat és la cuereta torrentera, que va estar molt estesa a la ciutat en dècades anteriors però de la qual ara només s’han censat prop de tretze parelles, la majoria a Collserola, explica l’ornitòleg. A més, la investigació ha revelat curiositats com ara la cria de ballesters al Camp Nou o la de verdums als interiors d’illa, espais on els investigadors han trobat menys fauna nidificant de la que esperaven. “Probablement els falta una mica més de trama verda”, indica Anton.
