Medi Ambient
Vigilants dels deserts marins
Mataró s’adhereix a la iniciativa per controlar els blancalls que amenacen de desertitzar el fons marí
Científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes analitzaran una zona despoblada de l’alguer de posidònia
A l llarg de vint anys s’ha seguit de prop l’estat de l’alguer de Mataró. Les immersions contínues de voluntaris i científics han permès delimitar i preservar aquest bosc submarí que forma la posidònia oceànica, una alga endèmica a la Mediterrània que es conserva en unes 600 hectàrees entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Els paràmetres estudiats fins ara indiquen que la praderia es troba en bon estat i que la planta s’està recuperant fins i tot en alguns punts en què havia estat malmesa. El seguiment al llarg d’aquest temps ha implicat mig miler de voluntaris, amb més de 1.500 hores de treball submarí.
No és estrany que l’interès per preservar l’alguer que amaga el fons marí del Maresme hagi captat també l’atenció del projecte Observadors del Mar, coordinat des de l’Institut de Ciències del Mar, per controlar els blancalls o deserts marins que amenacen mars i oceans. Jordi Boada, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, presentava fa uns dies la iniciativa per frenar els blancalls que amenacen els boscos d’algues i afecten la biodiversitat del fons marí. Els estudis més recents, liderats per Boada, demostren que els canvis ambientals i la superpoblació d’herbívors, com ara els eriçons de mar, poden arribar a col·lapsar les comunitats d’algues. Tampoc hi ajuda la pesca d’espècies com ara el sard i l’orada, que són depredadors dels eriçons.
A través de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, ciutadans aficionats al mar i a la fotografia submarina col·laboren amb els investigadors en la vigilància d’espècies de fauna i flora marina, tant protegides com invasores. A partir d’ara un nou objectiu que s’han fixat és la localització i el seguiment dels blancalls.
El centre de busseig Blaumar, implicat amb d’altres en la preservació de l’alguer, ja s’ha adherit a la proposta. “Volem ser un dels sentinelles des d’on mirar de controlar i preservar el fons marí”, apunta Salvador Punsola, de Blaumar. Una de les primeres actuacions que es portaran a terme al litoral maresmenc és precisament a l’alguer de Mataró. “No hi ha blancalls localitzats a la costa, però volem sortir de dubtes i saber si un dels sectors més despoblats d’algues que tenim a l’alguer podria ser-ho i per quins motius no es recupera”, explica el submarinista. Aquesta seria un primera intervenció que farien els científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, per analitzar i valorar els motius pels quals en aquest punt les plantes no es reprodueixen com la resta. “Un excés d’eriçons no el tenim, però en canvi poden ser les algues invasores o hem vist aquest estiu una mortalitat elevada de nacres”, apuntava Punsola.
Els investigadors, entre ells Jordi Boada, que ha estudiat els blancalls als mars tant del nord com del sud d’Austràlia, volen mesurar l’abundància, l’extensió que tenen i les possibles causes en cada cas. Per fer-ho es busca la màxima implicació amb centres de busseig i de recerca, on els voluntaris reben la formació per tal que les dades i la informació que aportin puguin ser validades científicament. Segons expliquen fonts del centre de Blanes, aquests “sentinelles” escampats al territori seran els que faran de vigilants dels deserts marins.