medi ambient
campanya de civisme
Ofensiva contra les tovalloletes d’un ús al vàter
Fan una campanya al Barcelonès nord per reduir els abocaments indeguts
Les tovalloletes d’un sol ús que es llencen al vàter són la principal causa de problemes a la xarxa de sanejament i tenen conseqüències directes per al medi ambient. Per aquest motiu, Santa Coloma de Gramenet encetarà la setmana vinent una campanya destinada a combatre l’abocament d’aquests materials directament al vàter. La iniciativa, promoguda per Aigües de Barcelona, s’estendrà també a Badalona i als districtes de Sant Martí i Sant Andreu de Barcelona. Tots tres municipis aboquen les aigües residuals a la depuradora del Besòs, la més gran de Catalunya i un dels equipaments més afectats per l’acumulació d’aquests residus, que en cas de pluges torrencials van a parar directament al mar.
La campanya consistirà en el repartiment de vint mil papereres per posar al costat de la tassa de vàter de casa i inclourà accions de sensibilització ciutadana per frenar l’abocament de les tovalloletes al lavabo. “Creiem que molta gent ho fa per desconeixement, en alguns casos a l’envàs fins i tot indica que es poden llençar al vàter”, explicava ahir el director general d’Aigües de Barcelona, Ignacio Escudero, durant la presentació de la campanya a Santa Coloma.
La mateixa iniciativa es va dur a terme l’any passat a Viladecans, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, i va aconseguir una reducció del 2,5% de l’abocament de tovalloletes a la depuradora del Baix Llobregat.
Un quilo i mig per habitant cada any
Als sistemes de sanejament de l’àrea metropolitana de Barcelona hi arriben cada any 4.400 tones de tovalloletes d’un sol ús, un xifra que representa un consum mitjà d’un quilo i mig per habitant. Aquest residu és la causa del 46% de les sortides d’emergències per obstruccions de conductes, segons dades d’Aigües de Barcelona, i s’ha convertit també en un dels problemes més freqüents al clavegueram dels blocs de pisos. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet xifrava en 300 euros el cost mitjà de la despesa que han d’afrontar les comunitats de veïns quan es produeix un embussament causat per l’acumulació d’aquests materials llençats directament al vàter.
