Condicionaran el camí de Sant Aniol d'Aguja per fer-lo més accessible

Les parets del Castellot de Beuda, molt apreciades pels escaladors, però que no s'havien inclòs a la polèmica llista dels indrets on el consorci permet la pràctica de l'escalda, es recuperaran per a aquest esport d'aquí a unes setmanes. El propietari de la finca n'ha acordat la cessió a l'Ajuntament i aquest hi fomentarà l'escalada i les excursions fins al capdamunt de la muntanya –on hi ha les restes d'una fortificació– a través d'unes rutes senyalitzades. «No ho havíem inclòs a la llista perquè el propietari no veia bé que s'hi escalés, i no pas perquè fos perjudicial per a la nidificació de determinades aus, com passa en altres llocs», han explicat fonts del consorci, que col·laborarà amb el projecte de l'Ajuntament, segons es preveu en el programa del 2010. «Serà important per atraure el turisme esportiu», comenten a l'equip de govern de Beuda, i remarquen el fet que el Castellot té bons accessos i és a tocar del nucli del poble.

La recuperació de pastures és una prioritat per al consorci i aquest any està previst treballar en tres finques, que sumen una superfície d'unes 12 ha. Seguint la política ja iniciada temps enrere, es tracta d'obrir espais pensant no tant en l'increment de l'activitat ramadera –empresa que ara per ara encara no es planteja– sinó a procurar que no disminueixi. No se sap quants caps de bestiar hi ha habitualment a l'Alta Garrotxa, però sí que el nombre de ramaders que hi tenen ramats oscil·la entre els 20 i els 30. Les vaques són el bestiar més abundant, seguides dels xais i algunes cabres. Precisament una de les feines incloses en l'esborrany del programa del 2010 és l'elaboració d'uns mapes de la mobilitats dels ramats. També s'estudiarà si cal posar passos canadencs en determinats camins i construir abeuradors en llocs estratègics. Pensant en la conservació de la ramaderia, però també en l'extinció d'incendis, aquest any es mirarà de construir una bassa a Principi (una zona de rere el Bassegoda on es vol tornar a portar bestiar) i uns dipòsits a Sant Miquel de Pera i a Sant Grau d'Entreperes.

Fer compatible la nidificació dels ratpenats –unes espècies escasses i protegides per la llei– i la pràctica de l'espeleologia és un altre repte que s'ha marcat el consorci per aquest any. No serà senzill perquè els llocs preferits pels espeleòlegs (les coves de l'Orri, dels Ermitons i del Polí, o l'avenc del Pic de les Bruixes) ho són també pels quiròpters, sobretot a l'hora de fer els nius. «No volem posar unes normes sinó parlar amb els que fan espeleologia, que siguin conscients de la situació i que es pugui pactar una regulació de la seva activitat», explica Inès Carrillo.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha adjudicat ja la redacció del futur pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del PEIN de l'Alta Garrotxa, que haurà de regular els usos i les activitats permesos dins l'espai natural, delimitant-ne les zones. El pla establirà quina gestió s'haurà de fer dins el PEIN, i en descriurà tots els valors. Segons ha explicat el director dels serveis territorials del departament, Emili Santos, ja s'han fet les primeres reunions entre els tècnics de la Generalitat i el Consorci de l'Alta Garrotxa per marcar quins criteris haurà de seguir l'empresa adjudicatària, i també establir els mecanismes de participació ciutadana. La intenció és que el primer esborrany del pla estigui enllestit al juliol, i serà llavors quan començarà el procés de participació. Santos ha admès que el pla especial s'ha adjudicat amb retard respecte a la data prevista, però ha dit: «Estem fent un esforç molt important per planificar els espais protegits i avançar en l'ordenació del territori.» Santos també ha explicat que el pla del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està a punt d'acabar-se, i que el dels Aiguamolls encara s'està fent.