medi ambient
El volcà de Santa Margarida, comprat per 1,1 milions
És el volcà més popular de la zona volcànica de la Garrotxa i té un alt interès científic, paisatgístic i natural, a banda de ser motor turístic
Des dels anys seixanta, és el més visitat pels escolars
Pot sobtar, i molt, que un volcà es posi a la venda, i més si és un dels espais més protegits i més emblemàtics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta del volcà de Santa Margarida, a Santa Pau, d’un alt interès científic a escala nacional, estatal i internacional. La Generalitat i la Diputació de Girona l’han comprat a parts iguals per 1,1 milions d’euros. Cal reconèixer als seus dos propietaris, dos germans olotins, el fet que prioritzessin que l’adquisició la fes la Generalitat, atesa aquesta singularitat des del punt de vista del patrimoni natural.
El volcà de Santa Margarida és una reserva natural parcial protegida, segurament la més popular de la zona volcànica garrotxina, perquè té el cràter més gran i més ben dibuixat de la cinquantena de volcans que hi ha, i perquè tots els escolars hi han anat d’excursió des de la dècada dels seixanta.
No només la singularitat del volcà en justifica la compra, sinó també el fet que sigui, juntament amb el volcà del Croscat –de titularitat pública– i la fageda d’en Jordà, un dels principals atractius de la zona volcànica. I això, a la pràctica, significa que polaritza al seu entorn l’activitat turística del parc natural específicament i la de la Garrotxa en general, una activitat que es calcula que representa aproximadament entre un 8% i un 10% del PIB comarcal.
Cal tenir present que el volcà de Santa Margarida està situat just al mig dels diversos volcans que són reserva natural parcial i estableix una relació molt potent amb el volcà del Croscat i amb la fageda d’en Jordà.
Però hi ha altres raons que en justifiquen la compra. Actualment, el Santa Margarida presenta algunes vulnerabilitats i està sotmès a certs impactes que es poden gestionar amb èxit des de la iniciativa púbica, però que es podrien agreujar notablement en el cas d’una nova titularitat privada no sensible al valor excepcional i a la singularitat del lloc. A més, si es produís aquest últim escenari, no es podria garantir el lliure accés al cràter ni, per tant, el seu ús social històric, i es generaria una percepció social molt negativa del volcà.
A més, cal tenir en compte que el conjunt del volcà de Santa Margarida i del volcà del Croscat s’ha convertit en una de les zones amb més interès del parc natural, ja que concentra la gran majoria de les activitats pedagògiques i turístiques que hi ha a la zona volcànica.
I, finalment, els gestors del parc afirmen que l’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per poder garantir la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en particular, així com la conservació del conjunt del territori, en un marc conceptual molt més ampli.
LA DATA
LA XIFRA
Una formació geològica amb nom de santa
L’ermita que hi ha just al mig del cràter és l’element més característic del volcà de Santa Margarida. És d’origen romànic i és propietat del Bisbat de Girona. La santa titular és la que dona nom al volcà.
Compres de territori d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic
El volcà de Santa Margarida no és l’únic cas a la Garrotxa d’un espai natural rellevant que sigui de titularitat privada. El volcà de la Garrinada, un dels quatre que envolten el centre d’Olot, ho és, i es tracta d’un exemple de formació volcànica molt important, perquè presenta tres cràters. A la Garrotxa, també s’han dut a terme compres a propietaris de boscos madurs, com un de Sant Martí del Corb, a les Preses, i un altre a Fontanils, a la vall d’en Bas.
De la mobilització pacífica al primer parc natural del país
La paralització, ara fa 22 anys, de l’extracció de greda del volcà del Croscat, veí del de Santa Margarida, per al sector de la construcció ha estat l’acció més decisiva. Arran d’una campanya popular pacífica sense precedents amb el lema Salvem els volcans, no només es va aturar l’activitat minera, sinó que tot aquell moviment va tenir com a resultat la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el primer espai natural que es protegia al país.