SERGI ROMERO
DIRECTOR DEL PARC DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ
«No tenir la titularitat pública dels terrenys de la reserva integral crea problemes i és injust per al propietari»
El director dels parc dels aiguamolls de l'Empordà creu que encara hi ha molta desinformació sobre la compatibilitat dels parcs naturals amb les activitats que es fan al territori
Sergi Romero va accedir l'estiu passat a la direcció del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. No és nou a la casa. Hi va entrar el 1992 com a biòleg –plaça que ha quedat vacant des que n'ha assumit la direcció–. Ha treballat amb els dos directors anteriors, Jordi Sargatal i Josep Espigulé.
–El parc dels aiguamolls té més de 25 anys, vostè és el tercer director i encara no hi ha un pla especial de gestió.
–«No. I vint-i-cinc anys sense tenir-lo són molts anys, perquè es tracta de la normativa que ha de regular el parc.»
–I com es fa, doncs, per dirigir un espai natural sense un pla de gestió?
–«Amb dificultats, pel fet de no poder tenir unes directrius clau per fixar una ordenació i uns criteris. Ara totes les qüestions s'han de resoldre amb sentit comú o recorrent a altres normatives.»
–Per què creu que es tarda tant a aprovar-lo?
–«No ho sé. El Parc Natural del Cap de Creus, que va ser l'últim que es va constituir a la comarca, ja el té des de fa anys. Suposo que ha estat una qüestió organitzativa. És veritat que no es pot fer des de l'inici de la declaració del parc, perquè cal un coneixement de l'espai i també una maduració i un encaix amb el territori.»
–De les seves gairebé tres dècades d'existència, quin creu que és el moment en què el parc ha avançat més?
–«Totes les etapes han tingut el seu moment. Ha estat una progressió i una maduració, tant des del parc com del territori que l'envolta. Quan es va crear el parc, la gent va ensenyar una mica les urpes, ara encara hi ha gent que pot ensenyar-les, i és licit que es pugui pensar diferent, però crec que poc a poc la gent s'ha adonat que el parc és una realitat i que ha de ser compatible amb els usos tradicionals de la zona.»
–Després de constatar algunes posicions contràries al recentment creat parc del Montgrí i del Ter, sembla que el temps no ha passat perquè es mantenen arguments que ja s'escoltaven durant els anys vuitanta, quan es van constituir el parc dels aiguamolls. L'ha sorprès, aquesta reacció?
–«És normal que tothom defensi, o cregui que defensa, el que és seu. Potser és que no s'ha explicat bé o no s'ha entès bé el que representa un parc i quins beneficis té. La gent hauria d'entendre que un parc natural és compatible amb moltes de les activitats que es fan actualment. La gent continua plantant el que vol, fertilitzant al seu gust, i si volen posar un parapent per evitar que les pedregades malmetin les collites, ho fan. Hi ha hagut molta desinformació i s'han dit coses que no són certes.»
–Com ara que el parc dels aiguamolls es volia ampliar a més pobles?
–«Exacte, i no és això. El pla especial és simplement un sistema per donar forma a uns criteris que han de regir el parc, i en aquest document s'establien unes zones que potser en un futur es podien incorporar als límits del parc natural. Es deia que després d'uns anys de l'execució del pla especial se n'estudiaria la possibilitat. Algú ja va donar per fet que el parc s'ampliava, i un pla especial en cap cas significa això.»
–Després de les reaccions al respecte, s'ha descartat aquesta possibilitat?
–«Sí, en efecte.»
–Potser abans de plantejar una ampliació cal disposar de la titularitat pública de tots els terrenys que en formen part, i que ara mateix és molt baixa, especialment a la reserva integral dels estanys, entre Palau-saverdera i Castelló d'Empúries, on de les 300 hectàrees només seixanta són públiques.
–«La no disposició pública dels terrenys crea problemes amb els propietaris. Penso que és injust que un propietari hagi de tenir una càrrega d'aquest tipus.»
–Sequera, senglars, presència massiva d'espècies foranes, invasores tant de fauna com de flora, la desprotecció de les dunes del litoral... S'acumulen les amenaces als hàbitats?
–«Efectivament. Tot això ho són i el tractament a l'hora d'afrontar-les és diferent. Per la sequera, aquest any esperem que s'adjudiqui un estudi hidrològic que ens ha de donar respostes sobre els aqüífers. Hem de saber què està passant per veure com es poden resoldre els problemes. En relació amb les dunes, des de Costes es van fent projectes per regular i fer augmentar la protecció. Per exemple, hi ha una circulació de vehicles massiva en aquests espais, i la llei ho prohibeix. Pel que fa a les espècies exòtiques es fan actuacions com la que van fer a l'estiu a la Rubina amb el que es coneix com l'arbre de la Pampa. Són especies grans que s'han de treure amb retroexcavadores i això són diners i molta feina. Crec que la gent ha de saber que és una espècie invasora i què suposa.»
–I els senglars?
–«Fem l'impossible per controlar-los. Igual que amb el cranc americà, no ens el traurem de sobre, però destinem molts esforços a minimitzar-ne els efectes. Amb la gestió de l'hàbitat es poden controlar més els senglars que no fent captures o batudes. I creant hàbitats en què no se sentin còmodes podrem controlar-los.»
–Amb l'escassetat de pressupost de què disposa, quina és la prioritat?
–«La reserva 1, dels estanys, i lluitar al màxim per recuperar unes mesures ambientals que funcionin bé. La gestió del territori es pot fer si el terreny és teu i si actues; I si no és teu, donar unes ajudes perquè es pugui fer el que un considera compatible amb la conservació.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
