MEDI AMBIENT
Primera aturada de totes les barques d’arrossegament
coordinació
La veda afectarà per primera vegada totes les barques d’arrossegament, des de Portbou fins a Cubelles
A Palamós, les barques de pesca de gamba ja fa un mes que estan amarrades a port
Tota la flota d’embarcacions d’arrossegament des de Portbou fins a Cubelles (Barcelona) ha iniciat una veda de quatre setmanes per minimitzar l’impacte de l’esforç pesquer i garantir una explotació sostenible. Aquesta aturada afectarà al voltant de 170 embarcacions i l’ha imposat el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Fins ara les confraries es repartien els períodes de veda, però aquesta és la primera vegada que es fa conjuntament. La flota d’arrossegament tornarà a mar el 5 de març. Més endavant la seguiran les de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Una de les confraries més combatives és la de Palamós, immersa en el pla de gestió integral de la gamba. Precisament, a Palamós 16 barques de pesca de gamba ja fa un mes que estan amarrades al port. Ara, i en el marc d’aquesta veda, s’hi afegeix la resta de la flota, les que es dediquen a altres recursos pesquers. En total, 23 embarcacions. En aquest procés, les barques de pesca artesanal i les teranyines –les d’arts menors i encerclament– treballen amb normalitat a tots els ports. A Palamós, a banda de les barques de pesca artesanal, ara mateix estan en actiu quatre teranyines de la flota d’encerclament. Aquestes embarcacions van tornar a la feina el 22 de gener passat, després d’un mes. Des d’aleshores, i segons fonts de la confraria, han capturat 45 tones d’anxova, 30 d’alatxa i 9 de sardina Aquesta veda, segons fonts de la Confraria de Pescadors de Palamós, en cap cas provocarà falta de peix a la llotja durant el període de la veda. Amb tot, hi podria haver algun increment del preu, segons han explicat alguns peixaters, quan hagin de recórrer, diuen –i sempre en funció de la demanda–, als majoristes.
Palamós, un referent
El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Toni Albalat, posa com a referent la veda de la gamba que impulsen des de la confraria. “La nostra confraria ha estat pionera i fa molts anys que estem apostant per la sostenibilitat i per treballar per a la millora dels recursos marins”, destaca.
Els eixos principals d’aquest pla són la reducció progressiva de la capacitat de la flota, la limitació del temps permès de pesca, la implantació de vedes temporals a tots els caladors durant 60 dies a l’any, la reducció anual del 10% pel que fa al nombre de dies de pesca autoritzats i, finalment, la limitació de l’accés als caladors més explotats i amb més presència d’exemplars de gamba juvenils. A més, també es treballa per augmentar la selectivitat de la xarxa de pesca i adoptar un únic tipus de portes d’arrossegament amb menys impacte sobre els fons i més estalvi energètic. Una dada rellevant perquè només a Palamós es pesquen entre 30 i 45 tones de gamba anuals.
LES XIFRES
El pla de gestió de la pesca de la gamba
Un dels referents de la gestió dels recursos pesquers que s’impulsen especialment a Palamós és el pla de gestió integral de la pesca de la gamba, a través de la direcció general de Pesca i Afers Marítims (DGPAM). Aquest ambiciós pla té dos grans objectius: ajustar l’esforç pesquer a la biomassa de la gamba i minimitzar l’impacte sobre el medi, i millorar la qualitat ambiental. La suma de les mesures de gestió acordades pels pescadors de Palamós en els darrers anys i la investigació dels científics sobre la gamba va desembocar el 2013 en el reconeixement legal del pla de gestió de la gamba vermella i la publicació de l’ordre ministerial.
Aquest pla integral va ser elaborat conjuntament amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Càtedra d’Estudis Marins de la Universitat de Girona (UdG) i la Confraria de Pescadors de Palamós, amb especial incidència en els caladors més habituals de la flota de Palamós. Un pla pilot que va ser negociat amb l’administració pesquera de l’Estat, que és competent en les aigües marítimes de la zona –aigües exteriors–, i que regula la pesca de gamba vermella (Aristeus antennatus) com a art d’arrossegament de fons en determinades zones marítimes a prop de Palamós. Al llarg del 2016, es va treballar en la modificació d’alguns dels caladors, per adaptar-los a l’empremta del seguiment de les “caixes blaves”, i també en l’adaptació de la relació d’embarcacions als canvis per desballestaments i noves incorporacions que s’han anat produint des de la implantació del pla.
“La veda és un esforç absolutament necessari”
J.Trillas
Els pescadors de Palamós han pres consciència de la importància de mantenir els estocs de pesca en un bon estat de conservació. Per això treballen amb els científics i amb l’administració per implementar mesures que assegurin el futur del recurs pesquer mitjançant una explotació responsable del mar per part de tot el sector. Un pla de gestió pesquer és un acord entre tots els agents implicats pel qual es determinen uns objectius de sostenibilitat i unes especificacions per assolir-los: què es pesca, com es pesca, qui pesca, on es pesca i quan es pesca.
“No podem fer una extracció d’uns recursos dotze mesos a l’any, de manera continuada. La veda és un esforç absolutament necessari”, destaca el patró major de la Confraria de Palamós, Toni Albalat.
A Palamós, explica Albalat, i en el marc del pla de gestió de la gamba, es van imposar de manera voluntària la veda. Ara mateix, pel que fa a la veda de la gamba, al llarg de tota la Mediterrània, només hi ha dos referents, el de Palamós i de Tarragona, que impulsen aquestes mesures. Inicialment, segons explica Albalat, es va començar amb un mes, però no va ser suficient.
