La vespa assassina arrela

cada cop són més habituals en el paisatge català malgrat que no és una espècie autòctona. La vespa asiàtica (Vespa velutina) ha estat detectada pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat a cinc comarques on fins ara no era present. En concret, l’insecte ha aparegut al Bages, al Berguedà, a la Cerdanya, al Vallès Oriental i al Maresme, on s’han trobat nius a prop del nucli urbà de Santa Susanna i en altres municipis com ara Canet i Sant Pol. Tot i aquesta expansió, les zones més afectades continuen sent a la demarcació de Girona, especialment l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Gironès i el Pla de l’Estany, mentre que s’ha aconseguit aturar-la a la part meridional de Catalunya i és inexistent a les comarques de Tarragona. La vespa asiàtica, coneguda popularment com a vespa assassina, s’ha convertit en un greu perill per al sempre delicat ecosistema de les abelles, perquè les ataca i les mata. Acostuma a construir els nius, ben visibles pel seu volum d’uns 60 centímetres de diàmetre, a les branques més altes dels arbres, tant en zones urbanes com en zones boscoses o agrícoles. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i de fruita madura i també cacen les abelles i se les emporten al niu com a aliment per a les larves. No està considerada una espècie especialment agressiva contra les persones.

Originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia, va arribar a Europa via França l’any 2004 i es calcula que ha anat estenent-se i colonitzant nou territori a una mitjana de 100 quilòmetres l’any. A Catalunya es va detectar per primer cop el 2012 i s’ha multiplicat exponencialment, fins a comptabilitzar 370 nius el 2017, un 68% més que l’any anterior. Tot i aquest augment, però, s’estima que només es detecten un 10 % dels nius existents. Els individus adults presenten un color castany fosc, el cap és negre, la cara groga ataronjada i les potes, castanyes a la part distal. El tòrax és enterament negre envellutat i els segments abdominals són de color castany ribotejat amb una fina franja groga. La mida de les obreres és de 3 cm de llargària i les reines poden assolir els 4,5 cm. Davant d’aquest escenari que planteja una greu amenaça per a l’apicultura, els tècnics de la Generalitat han elaborat un protocol d’actuació que, malgrat assumir que serà molt difícil eliminar l’espècie, sí que funciona per mantenir la vigilància i el control sobre les poblacions. Una vigilància i un control que es realitzen amb la col·laboració dels principals afectats: els apicultors.

El sistema que s’aplica consisteix principalment a eliminar nius i capturar abelles reina quan surten de la hibernació, generalment a partir de finals de febrer, amb l’augment de temperatures, i mitjançant paranys. En cas de perill per a les persones, quan els nius es localitzen massa a prop dels nuclis urbans, els agents rurals són els encarregats de destruir els nius. També es treballa conjuntament amb el sector apícola i amb ajuntaments, diputacions i consells comarcals, en una estratègia en comú en la lluita contra aquest insecte.