infraestructures
Les obres al Port d’Aro, a la tardor i mantenint la bocana
La Generalitat opta perquè es facin pocs retocs en l’entrada al port des del mar, per no afectar el fons marí ni els penya-segats de punta Prima
Volen compensar l’espai perdut per a vela a la platja de Riuet
La concessionària del Port d’Aro, la unió temporal d’empreses (UTE) que formen al 50% la junta del club nàutic i la promotora Sierra de Mías, ja prepara l’inici dels treballs de reforma de les instal·lacions adaptats a la gran incògnita del projecte: els canvis en la bocana d’entrada al domini portuari. La Generalitat ha tancat el tràmit d’estudi d’impacte ambiental apostant per la segona solució més conservadora després de l’“alternativa zero”, que no hi preveia cap canvi. Hi autoritzen retocs, amb l’enderroc del contradic actual i la construcció d’una nova estructura 12 metres més llarga i girada 41º en planta cap a llevant, però sense impactes sobre el paisatge i els penya-segats de punta Prima. I pel que fa al dic principal, mantindran l’estructura actual i només hauran de retallar superfície construïda per la part interior del morro, per garantir la mateixa amplada de pas que hi ha ara.
El president del club, Vicenç Arqués, no veu malament l’aposta per una bocana conservadora, tot i que admet que els obligarà a haver de renegociar l’encaix de diverses de les peces del port. L’escola de vela, com que la superfície de l’esplanada de la bocana serà insuficient, es plantegen retornar-la a la franja de 50 metres de platja a Riuet que els atorga la concessió, que ja havien fet servir anys enrere. Arqués creu que durant la temporada alta el trasllat pot ser positiu, per evitar el risc que el trànsit d’embarcacions coincideixi amb la presència de practicants de vela sense motor.
Dragatge i altres canvis
Amb les cartes sobre la taula, la UTE ara vol acabar de perfilar el pla especial amb l’Ajuntament i la Generalitat, en què per exemple volen ressituar la zona per a l’amarratge d’embarcacions d’eslores grans, d’uns 20 metres, que amb una bocana ampliada plantejaven a l’entrada del port i ara hauran d’encabir més a l’interior. Arqués afegeix a la llista de canvis la supressió d’equipaments complementaris, com ara unes pistes de pàdel i l’hotel inicialment previst, que ja no entra en els plans del projecte: “Serien poc viables econòmicament i si en un moment donat deixéssim de tenir la concessió es podrien convertir en un problema d’explotació per a la Generalitat”, diu el president del club.
El que sí que volen executar a la tardor és el dragat de tota la dàrsena, per recuperar el calat en tres fases diferenciades. I pel que fa al conjunt d’obres, el pla estableix tres anualitats, fins al 2021, però, si poden accelerar-les, voldrien que l’execució s’enllestís abans de l’estiu del 2020. Pel que fa als 25 anys de concessió, que teòricament van començar a comptar el 2016, la UTE defensarà que, després del debat sobre la bocana, el termini comenci a córrer a partir de l’aprovació del projecte executiu final, aquest any.