Destrossen part de l'entorn de l'estany de Boada, a Palau-sator

La història de l'estany de Boada és peculiar. Com bona part dels aiguamolls del Baix Empordà, va ser dessecat durant el segle XVIII. Tot i això, quan hi havia pluges fortes encara s'inundava de manera temporal. El 1991, el biòleg Ramon Fortià, un dels defensors històrics de la recuperació dels aiguamolls del Baix Empordà, va comprar una de les cubetes de l'estany, i el 1997 va demanar permís per adaptar el terreny perquè estigués sempre inundat. Tot i l'oposició de l'Ajuntament, al final els tribunals van donar la raó a Fortià i va poder dur a terme el seu projecte de restauració natural de l'espai pagant-ho tot de la seva butxaca.

L'estany, que s'ha convertit en un punt de referència per als observadors d'ocells i que s'inclourà en el futur Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter, ja havia estat objecte d'agressions altres cops. Fortià ha definit la seva situació com un assetjament ambiental: «M'estan pressionant perquè em volen fer fora d'allà i treure valor ambiental a la zona.» Aquest cap de setmana Fortià, alertat per un conegut, va constatar que s'havia eliminat tota una filera d'arbres i del bosc de ribera d'un dels laterals de l'estany, que formaven un camí ombrívol que la gent utilitzava per passejar-hi i on els ocells es refugiaven: «Ara els tamarius i freixes que hi havia tardaran 40 anys a tornar a créixer.» Fortià ha denunciat ja el cas al jutjat de la Bisbal d'Empordà, per danys i usurpació de la propietat privada. A més, s'apunta el propietari del camp del costat com a possible culpable, ja que ahir –i amb la presència dels Mossos– es va poder comprovar que els troncs talats eren al seu camp. Segons Fortià, el propietari en qüestió fa un any ja li havia ordenat que eliminés els arbres, i s'hi va negar: «L'escriptura deixa clar que aquest espai és de la meva propietat, i que serveix per anar a un altre camp del darrera que també és meu.» El procés judicial pot durar un any, aproximadament.