“Més de la meitat del que es llença a l’abocador es podria reciclar”

Al Consorci tenim tres feines: tractar residus, recollida selectiva de residus i educació ambiental. Amb el projecte d’educació ambiental que tenim hem atès més de 20.000 visites, de les quals moltes són a les nostres instal·lacions. També tenim un projecte que fem conjuntament amb el Departament d’Educació i Aigües de Manresa amb què hem desenvolupat unes eines pedagògiques per explicar el tema dels residus. També atenem visites d’estudiants d’universitat. Això, més les campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació. Es tracta de mantenir-ho i millorar-ho, però després de més de deu anys de fer educació ambiental l’índex de reciclatge no millora i no baixa el volum de residus que portem a l’abocador. També observem que més de la meitat del que es llença a l’abocador són papers, vidres i envasos que es podrien reciclar. Per això sembla que l’educació ambiental no té més recorregut.

Ara sembla que cal fer canvis que obliguin la ciutadania que no recicla a reciclar. La meitat ho fa bé i l’altra meitat, no. Hi ha el sistema porta a porta, que cada ajuntament decideix si el posa en marxa o no. Hi ha Santpedor, Santa Maria d’Oló, Artés, Navarcles i Navàs. Però això no es pot posar a tot arreu. I hem trobat aquest sistema de contenidors amb control d’accés que també forcen la població a un canvi d’hàbits per la via de tancar el contenidor de rebuig i d’orgànica.

Cada domicili té una targeta. El contenidor d’orgànica s’obre amb una targeta que t’identifica quan el fas servir. I sobretot quan no el fas servir. Si no fas servir el contenidor d’orgànica és que no recicles. I el de rebuig, només es pot obrir un dia a la setmana perquè si recicles, de rebuig gairebé no en fas. No es tracta de fiscalitzar sinó que el ciutadà sàpiga que hi ha un sistema per vigilar el que fa la veïna que no ho fa mai bé.

De moment no passa res. El que volem és canviar els hàbits. Passaríem d’un 40% a un 80% de reciclatge. Es dobla el reciclatge i el contenidor de rebuig s’omple la meitat. Ningú pregunta què passa si fumes en un restaurant. Simplement la gent ha deixat de fumar als restaurants. Amb el tema dels residus has de fer canvis al carrer; si no canvien les coses al carrer, la gent fa com si sentís ploure.

Estem en un 39%. És com un sostre de vidre, el 40% no el superem, de mitjana. Hem d’anar a superar el 60% de reciclatge, que és el que l’Agència de Residus empeny perquè es produeixi abans del 2020.

El sistema de porta a porta i els contenidors de control d’accés no són excloents. Són complementaris.

Ara els residus tal com arriben els aboquem a l’abocador controlat, els estenem i els compactem. Però hi ha una obligació de retractar els residus abans d’abocar-los amb un sistema que els redueix a la meitat. Tenim el projecte de fer una planta de tractament que ens redueixi a la meitat les tones i al mínim el potencial contaminant. Això passa per un conveni amb la Generalitat, però s’havia de signar al novembre i per la situació política actual ha quedat pendent de signar. Està en l’aire. Es concretarà quan es pugui disposar del finançament, de 10 milions d’euros. Després hi ha el tema de les deixalleries...

Tenen un potencial de creixement amb la reutilització d’estris i materials que arriben. Ens animen que ho fem però ara com ara no estan preparades. Si hem de guardar un moble, cal que la deixalleria sigui un local tancat. Es veu la necessitat que les coses es reutilitzin però hi ha un debat perquè hi ha canals per reutilitzar les coses abans que arribin a les deixalleries. Ho hem de mirar molt bé. Si les coses estan una mica bé, puja-ho a Wallapop o a Segundamano.com. De fet, nosaltres tenim una aplicació interna amb els Serveis Socials dels ajuntaments consorciats perquè es reutilitzin coses que ens arriben.

Van començar sis escoles, que totes sis feien el mateix projecte educatiu. Ara queden Sant Salvador i Avinyó. És molt difícil de dir. És a molt llarg termini. Al final, l’educació és fonamental en una societat. En llocs com el nord d’Europa, on els nivells d’educació són molt alts, no fan falta contenidors tancats i la gent separa els residus. Però tampoc ha estat fàcil. Figura que els que estem en gestió de residus no ens hauríem de posar a educar la gent. Ho fas perquè veus que no pot ser. Suposo que en el futur ja no haurem d’estar fent formació perquè la gent hauria de fer les coses ben fetes.

Tot són recursos materials que has fet servir i que has de poder tornar a fer servir. Però s’ha de pensar. Abans tot es tornava a reutilitzar i amb el nou context s’ha de tornar a inventar la manera de tornar-ho a fer. Això és el que s’anomena economia circular. És el gran repte. Un edifici que té xapa, fusta, alumini, vidre... l’hauries de poder desmuntar i reciclar cada material. Hauríem d’estar a la Terra com si estiguéssim en un càmping, que quan en marxéssim no hauria de quedar res.