“No assumirem el cost de dragar la bocana del riu Ebre per norma”

Hem fet un pas de gegant però no és el definitiu. Des del 2003 Deltebre té un port fluvial des d’on les embarcacions pesqueres i esportives surten al riu, però moltes vegades, a causa dels temporals, es troben la bocana del riu tancada. L’Ajuntament ha redactat un projecte per dragar la bocana i hem tardat dos anys a aconseguir l’autorització. Durant aquest temps la Generalitat i l’Estat han demanat múltiples informes, entre una administració i l’altra s’anaven passant la pilota fins que hem aconseguit l’autorització, que ens permetrà fer un dragatge d’un màxim de 2.000 metres cúbics de sorra durant el 2018.

Exactament. L’autorització està condicionada a fer una batimetria abans i després de dragar, a l’anàlisi de la sorra, a la supervisió del parc natural i de la Unitat Arqueològica de Catalunya, i moltes altres condicions. Paral·lelament hem sol·licitat a la Generalitat un permís per fer el dragatge durant els pròxims quatre anys, amb una extracció màxima de sorra de 20.000 metres cúbics.

Hem acordat amb la confraria de pescadors i el Club Nàutic que cal fer-ho en un moment de màxima dificultat, probablement després d’un temporal. Esperem que quan fem el primer dragatge ja tinguem l’autorització per als pròxims quatre anys. El cost de dragar serà d’uns 40.000 euros.

Ho ha de pagar qui té l’autorització, que en aquest cas és l’Ajuntament. Puntualment estem disposats a assumir aquest cost per no perjudicar ni posar en perill la vida dels pescadors, però no estem disposats a assumir aquest cost per norma.

L’Idece és l’organisme que té la competència sobre la navegació fluvial; per tant, seria lògic que dins el contracte de manteniment de la via navegable s’inclogués el dragatge de la bocana. Per mantenir el pas de forma adequada seria necessari realitzar quatre dragatges a l’any.

El port és ideal, les embarcacions es conserven millor i estan més resguardades dels temporals, però s’ha de garantir l’accés. Un factor de pressió que hem fet servir és un dictamen jurídic que conclou que després d’haver-se construït una obra pública s’ha de garantir amb fons públic el seu accés.

Vam fer unes obres d’emergència, que estan legalitzades però condicionades als possibles danys que provoque a mitjà termini l’escullera. D’altra banda, és necessari reobrir l’accés al Fangar que fa anys que està tancat. El projecte inicial era fer el camí 500 metres enrere, cosa que ha quedat descartada, i ara es planteja fer-lo just per darrera del restaurant Los Vascos.

Se li donarà una concessió administrativa per mantenir-se provisionalment, però el projecte de l’Estat preveu que a llarg termini es desplace més enrere. Una opció que l’Ajuntament de Deltebre no acceptem. Just per davant de Los Vascos hi ha un camí municipal i és punt de resistència de la costa. Volem que s’actue per mantenir la línia de costa en aquest punt, no acceptem que ens facen el Delta a mida des de Barcelona i Madrid. Quan l’Estat inicie el tràmit d’avaluació ambiental del projecte hi presentarem al·legacions. El Delta és dinàmic, però hem de mantenir els punts bàsics de línia de costa.

Des de l’Ajuntament hem presentat tres projectes per mantenir el camí. Proposem que mentre no s’execute el projecte definitiu s’autoritze l’Ajuntament a fer el manteniment del camí.

Des de l’Ajuntament proposarem diferents línies d’acció. El conseller legítim de Territori té la predisposició d’incloure en l’agenda institucional bilateral Catalunya-Espanya la regressió del Delta i sembla que des de Madrid també hi ha interès. El nostre objectiu és mantenir la línia de costa, per això són necessàries actuacions a curt, mitjà i llarg termini. En els últims seixanta anys, la façana de Deltebre ha perdut més de dos milions de metres quadrats, cal una actuació d’emergència.