“El cant marca la diferència de les espècies que més s’assemblen”

Diferenciar sí, el que costa més és identificar-los i memoritzar quin és quin. A l’escola de natura del Corredor, on vaig treballar anys, en Joan Manel Riera, que n’és el director, va dissenyar un mètode per dibuixar el cant com si fos una partitura i amb el dibuix, guardat a la llibreta, ajudar a recordar el cant.

No totes les espècies canten alhora, però a finals de febrer es desperten. Ara és el punt àlgid i dependrà de l’entorn més sec o humit per sentir-los. Al taller dibuixem els cants escoltant si són variats o repetitius, rítmics, melòdics o si ens transmeten tristesa o alegria. Al final relacionem els ocells amb dites o llegendes.

M’agrada la ciència, però relligar-la amb una visió més humanística. Des del Museu d’Història de Barcelona, que gestionen la casa museu de Vil·la Joana, em van proposar fer les sortides de natura a Collserola que vinculen l’obra verdagueriana amb els animals i plantes que anem descobrint.

Amb el cant marquen el territori on fan el niu, l’entorn per menjar i atraure les femelles. Hi ha espècies que en un parell de mesos tenen la feina feta i fan silenci. Altres, com la tórtora turca, no s’aturen i s’aparellen gairebé tot l’any. Aquesta espècie, que va arribar a partir dels anys setanta, és l’única que s’atreveix a cantar a ple agost i de dia de bracet amb el so eixordador de les cigales.

He estat molts anys en una coral i la música m’ha ajudat. Ens trobem que no tot és cantar, hi ha reclams que fan els ocells, unes emissions acústiques sense la varietat ni la riquesa dels cants. Poden ser per alertar en la fugida, per no allunyar-se uns dels altres quan mengen en un prat o el reclam dels pollets pel menjar. El cant és més ric i variat i marca la diferència de les espècies que més s’assemblen.

Alguns cops els cursos han estat específics amb professors de música, ornitòlegs i biòlegs que volen aprofundir en el cant. Un taller el vaig fer amb persones invidents. Altres cursos tenen un públic més generalista i divers: estudiants, caçadors, famílies amb criatures, mestres o gent curiosa de mena.

Pots descobrir allò que aparentment és igual però subtilment diferent, com a molts àmbits de la vida. Hi ha qui només veu cases als carrers i d’altres es fixaran en les èpoques i estils. Aquí, com amb els arbres o les muntanyes, pots aprofundir perquè no n’hi ha cap d’igual.

La majoria dels del nostre país. Tenim unes 220 espècies que hi nidifiquen i n’han vist unes 400, comptant-hi les de pas. Si marxes fora del país et trobes espècies que no coneixes i pares l’orella a varietats dialectals dels que sí que coneixes.

El cantar relaxat del tallarol de casquet. És un ocell infravalorat que no he sabut trobar a cap referent literari. Els Beatles dediquen una cançó al merlot, l’ocell negre, que és molt forestal i m’impacta molt sentir-lo cantar a dins la ciutat. Adoro els matins i capvespres d’estiu amb els falciots sobrevolant les teulades amb el seu xiscle agut. A les nits escolto des de la riera d’Arenys el siboc, un dels pocs que no són mussols i que canten de nit.

No desconnecto. El Maresme juga la Champions League de l’ornitologia catalana perquè, juntament amb el Vallès Oriental, som els únics que tenim atles comarcal amb la cartografia. Tenim la sort que aquí hi crien la meitat d’espècies de tot Catalunya.

Espècies de camp, com la terrerola, han anat desapareixent a tot Catalunya perquè el seu hàbitat són erms amb poca herba, que si no es treballen s’omplen de bosc. La gralla també ha desaparegut de la meitat del país i aguanta la patacada a Barcelona. Un ocell de bosc a la ciutat hi guanya que no s’hi caça i si és oportunista troba menjar en abundància. Per això els coloms i les cotorretes argentines proliferen tant.

Vam començar el 1999 alliberant pollets. Ara només es fa el seguiment de les parelles que hi ha a la Sagrada Família, Montjuïc, la tèrmica de Sant Adrià i a l’Hospitalet, a prop del recinte firal. No n’hi ha més per la dificultat de trobar un lloc alt i tranquil per posar la caixa on fan niu, però la ciutat donaria per molt més. Allà on són no hi ha tanta presència de coloms.