Reciclar o pagar

Al rellotge del temps tant li fa si les administracions han fet la feina o no i tant li fa si els ciutadans han pres consciència o no. Avança i arriba als terminis fixats. L’any 2020 els municipis europeus hauran de reciclar el 50% dels residus que produeixen. Aquesta normativa europea es va aprovar el llunyà 2008 i el govern espanyol la va incorporar a la normativa estatal el 2011. Els objectius eren molt lluny. Set anys després, pel que fa a l’Estat, la situació és prou semblant. L’any 2016, el reciclatge a l’Estat se situava, segons l’Eurostat, en el 33,3% mentre que la mitjana europea era del 45%, amb països, com Alemanya, que ja eren al 66%, però amb molts altres, com Àustria, Bèlgica o Holanda, per sobre d’aquest 50%. A Catalunya, la mitjana està per sobre de l’espanyola però queda encara lluny d’aquest 50%, el 38,61%. I aquest 50% és un primer objectiu, ja que la normativa marca que el reciclatge ha d’arribar al 55% l’any 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha fet públiques les dades del 2017 aquests dies. La mitjana és del 33,71% i actualment només sis municipis metropolitans, Begues, Castellbisbal, el Papiol, Sant Just Desvern, Tiana i Torrelles de Llobregat, compleixen l’objectiu europeu del 2020. Amb les dades del 2017, n’hi ha sis més que s’hi estan aproximant, amb percentatges de recollida selectiva que superen el 40%: Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà i Sant Cugat del Vallès. Les dades també indiquen que hi ha municipis metropolitans que haurien de duplicar la seva taxa en només dos anys per arribar al límit que marca Europa. Entre aquests, destaquen Badalona, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, tots ells a la cua del reciclatge dels seus residus.

Davant d’aquesta situació i l’evidència que el reciclatge s’havia estancat en els darrers anys, l’AMB va posar en marxa, a principis d’any, una línia d’ajuts per facilitar mesures destinades a millorar la recollida selectiva. La iniciativa estava dotada amb quatre milions d’euros i els municipis van presentar una vintena de projectes que ara estan en fase d’implementació. Entre els projectes n’hi ha, per exemple, que aprofundeixen en el contenidor intel·ligent (gestionat amb targeta), com al Papiol o Sant Just Desvern; municipis que, com ha fet Barcelona a Sarrià, posen en marxa proves pilot de recollida porta a porta, com Gavà, Sant Cugat del Vallès i Sant Boi de Llobregat, o projectes específics per millorar les recollides comercials, com és el cas de Castelldefels.