Reclamen frenar el creixement demogràfic de la Garrotxa
El consorci Sigma conclou que la Garrotxa no pot continuar incrementant la càrrega de població
Proposa apostar per un model de desenvolupament consensuat
Els garrotxins en particular i el país en general van aparcar ara fa més d’una vintena d’anys un debat transversal, obert i franc sobre la necessitat o no de crear l’eix Vic-Olot amb un túnel sota el coll de Bracons. Ara, un informe del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa –un organisme en què participen a parts iguals l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa– alerta que l’actual càrrega de població amenaça la qualitat de vida i la del territori privilegiat de la zona. I ho fa analitzant diversos indicadors.
L’informe, no obstant això, no és alarmista. Simplement constata aquesta realitat i llança la proposta d’apostar per un model de creixement fonamentat en la presa conjunta de decisions amb la participació de totes les administracions i dels representants de tots els sectors. Un model de desenvolupament pel qual la comarca de la Garrotxa –és a dir, el Consell Comarcal de la Garrotxa– ha estat seleccionada com a banc de proves i model en el marc d’un projecte internacional.
En l’estudi El medi ambient de la Garrotxa: una dimensió conceptual i històrica, la realitat actual i una visió de futur del territori, el consorci Sigma constata que la capacitat de càrrega –nombre d’habitants que pot suportar sosteniblement un territori– és negativa en tots els tipus de sòl. Així, detalla que és de -3.222 habitants quant al sòl forestal i els prats; de -31.744 habitants per hectàrea en sòl agrícola, i de -16.600 habitants en sòl urbà construït. El mateix estudi assegura que, per mantenir l’alt nivell de sostenibilitat actual, caldria rebaixar les expectatives sobre els creixements urbans, incrementar la disponibilitat de sòl agrícola i mantenir el forestal i les prades.
El treball analitza molts indicadors i revela que a la Garrotxa s’han invertit 87,88 milions d’euros en infraestructures de serveis lligats al medi ambient, sobretot sistemes d’abastament (un total de 2 i 36,5) i de sanejament (21 depuradores i 32,8 milions d’euros), i que l’explotació d’aquests sistemes té un cost de 12,1 milions d’euros anuals, i la gestió, de 2,3 milions també anuals.
Aquest estudi també analitza el vessant energètic de la Garrotxa. Així, detalla que la comarca té 45.613 kWh instal·lats, així com una producció de 240 GWh per any en el conjunt de l’energia hidràulica, fotovoltaica, i de la cogeneració amb gas natural. El sector del transport, especialment el domèstic, és el que genera una demanda més important quant a volum, amb una despesa de 574,58 GWh. El segueixen la indústria, amb 461,65 GWh, i el sector residencial, amb 282,68 GWh.
Pel que fa als residus, l’estudi del Sigma informa que el nombre de quilos de deixalles que entren a l’abocador comarcal del Clot de les Mules de Beuda va anar creixent fins a l’any 2006, quan es va arribar a un sostre de gairebé 33.000 quilos per any. Des d’aleshores, s’ha anat reduint fins a situar-se a l’entorn dels 25.000 quilos, gràcies a l’increment del nombre de residus reciclats.
A part de l’abocador, ara està pendent de construcció la polèmica planta de transferència de residus a Sant Jaume de Llierca, que ha d’incrementar el volum de reciclatge i allargar la vida de l’abocador. A Olot, hi ha una planta de compostatge i una planta de triatge de residus. Tots aquests són els principals indicadors en què el consorci Sigma basa l’alerta.
LA XIFRA
Un exemple internacional
La bona connexió entre aquestes organitzacions i les institucions públiques és, en bona part, la clau de l’èxit de les transicions i les transformacions que experimenta la comarca de la Garrotxa, i la raó per la qual ha estat escollida per Municipis en Transició com a exemple de territori resilient. És un projecte internacional que, en la primera convocatòria, també ha escollit les ciutats de São Paulo (Brasil) i Budapest (Hongria). Aquest projecte per al qual ha estat escollida la Garrotxa consistirà en l’estudi i el mapatge de 35 experiències per extreure’n conclusions útils per a la redacció d’un marc de referència clar sobre com la societat civil i els municipis poden ser el motor d’un canvi sostenible. També servirà per al disseny d’eines i metodologies de suport a organitzacions i municipis de la Garrotxa i arreu del món, en el seu procés de transició cap a la resiliència territorial. N’hi ha de tots els àmbits. La comarca fa molt de temps que aposta pel treball conjunt, ja des de l’època anterior als consells comarcals.