El Suprem rebutja el recurs contra la declaració d'utilitat pública de la MAT entre Sentmenat i Bescanó
El Tribunal al·lega un defecte de forma en el recurs que van presentar 24 entitats
El recurs es va presentar al Tribunal Suprem el 2007 i el van signar 24 entitats territorials, com ara l'AMMAT, la Iaeden, Ecologistes en Acció, l'Associació de Naturalistes de Girona i també associacions de veïns i agrupacions culturals. El motiu era la declaració d'utilitat pública de la línia entre Sentmenat i Bescanó que el Consell de Ministres va aprovar el febrer del 2007, que facilitava la tramitació de la construcció de la MAT i representava l'aprovació del projecte d'execució.
Però al final el tribunal no ha ni entrat a valorar si aquest acord estava justificat, perquè no ha admès a tràmit el recurs. El motiu que esgrimeix és un defecte de forma, en el sentit que les associacions havien de donar als advocats els poders per a plets, amb el certificat corresponent, i el jutge considera que no es compleix aquest requisit. El president de l'AMMAT (Associació de Municipis contra la MAT), Xavier Quer, ha mostrat la seva estupefacció per aquesta resposta. «La sentència és sorprenent, estem molt contrariats i hem quedat frustrats perquè no hem ni pogut celebrar el judici», ha dit.
El procés judicial el portava el Col·lectiu Ronda, que segons Quer havia presentat tots els papers necessaris: «Red Eléctrica havia al·legat que no s'havien donat els poders, però els advocats van explicar i demostrar que sí, i així es recull en la sentència en un punt, però després diu que no.»
Quer, que també és advocat, ha assegurat que tot plegat «fa tuf de sentència política, per treure's el mort de sobre i no haver d'entrar en valoracions». L'única opció ara és recórrer al Tribunal Constitucional, però encara no està decidit.
Iniciativa, a favor del consens en els parcs eòlics a l'Alt Empordà
Iniciativa per Catalunya va explicar ahir la seva posició respecte als parcs eòlics de l'Alt Empordà. El diputat Lluís Postigo va afirmar que la seva formació està a favor de la instal·lació de parcs eòlics a la comarca, però que ara el que cal és «encetar un procés per acostar les posicions entre la Generalitat i el Consell Comarcal, amb una nova proposta que corregeixi les petites desavinences». De fet, el diputat sosté que el mapa presentat pel Consell, sobretot en la futura ampliació, coincideix en bona part amb la proposta de la Generalitat. Tot i això, per Postigo «els grans molins i parcs no són l'única solució, i, si bé cal que es facin, també cal impulsar la minieòlica, i generar l'energia prop del lloc de consum». També va apostar per descartar de moment el projecte de miniparcs de Gamesa.
