El corall, en vermell
La Generalitat va aprovar una veda a l’extracció de corall vermell, però l’Estat va concedir llicències
Un estudi fet per un equip d’experts alerta que el 90% de les colònies de corall vermell estan en risc
El corall vermell està malalt. La seva salut és crítica a tota la conca del Mediterrani, i les costes catalanes no en són una excepció. A Catalunya, però, s’ha desfermat una polèmica arran d’un xoc entre l’Estat i la Generalitat. El motiu de la topada entre administracions és la moratòria impulsada pel govern català que imposa una veda de 10 anys per a l’extracció de corall vermell. El Ministeri d’Agricultura i Pesca, encara amb govern del PP, en va fer cas omís –vegeu peça– i va optar per concedir dotze llicències per extreure corall vermell en aigües exteriors en el tram entre Arenys de Mar (Maresme) i Begur (Baix Empordà). La Generalitat va prendre aquesta decisió arran d’un informe encarregat a un grup d’experts que alerta de la situació crítica del corall vermell al litoral català. Segons aquest estudi, el 90% de les colònies estan en una situació crítica. Encara més: només un 4% estan en bon estat de conservació i la majoria tenen una talla inferior a la mínima requerida per permetre’n l’extracció (set mil·límetres de diàmetre basal).
Ara, amb el nou executiu del PSOE, això podria canviar. Malgrat el diàleg que s’ha obert, però, tot fa pensar que podrien ser canvis cosmètics, de petits matisos. La secretària general de Pesca, Alicia Villauriz, i la directora general de Recursos Pesquers, Isabel Artime, ja han exposat que al novembre es publicarà una nova ordre que recollirà la recomanació i no permetrà extreure corall a menys de 50 metres, així com l’obligatorietat dels corallers de desembarcar només en ports autoritzats i d’avisar dues hores abans de l’arribada. Una altra de les mesures a què es compromet l’Estat és obligar els corallers a portar un aparell de control per satèl·lit per tal de saber en quin punt es troben. És un pas, però no és el que Catalunya demana.
La polèmica
La Generalitat va anunciar l’any 2017 una moratòria de 10 anys, que entraria en vigor aquest 2018, per a l’extracció de corall vermell entre el cap de Begur i la frontera amb França, on de fet hi ha les principals colònies de Catalunya. I ho va fer basant-se en un estudi encarregat a un grup de catorze científics de centres de recerca del país, de França i dels Estats Units. El resultat de l’informe era demolidor: el 90% de les poblacions catalanes de corall vermell estan en estat crític. I tot mentre el Parlament Europeu està tramitant un reglament que establirà l’obligatorietat que els estats membres vedin la pesca de corall quan s’arribi al límit de captures, i quan la mateixa Generalitat ha aprovat la primera estratègia marítima multisectorial de Catalunya, amb l’objectiu de potenciar l’economia blava sostenible.
L’anterior govern de l’Estat, que va fer servir l’article 155 per concedir les llicències, va acusar la Generalitat d’haver pres la mesura de manera unilateral. En conseqüència, el ministeri va optar per mantenir l’activitat dels dotze corallers a la resta d’aigües exteriors no limítrofes amb les interiors per “permetre la subsistència dels pescadors que viuen legalment de l’extracció de l’espècie”. Cal destacar que aquesta decisió es va prendre sabent que cinc dels pescadors que hi aspiraven tenen sancions pendents per excessos, però no se’ls va excloure perquè cap de les quals era ferma.
Partits polítics i entitats ecologistes ja s’han mobilitzat. El PDeCAT, ERC i el PSC van fer un front comú que es va traduir el 30 d’abril en un acte a Begur, on van reunir càrrecs electes de municipis del litoral de la Costa Brava i del Maresme per alertar sobre el mal estat del corall vermell al litoral català.
Fins i tot la fiscalia de Barcelona hi va intervenir i es va fer seva la tesi del grup d’experts que el Ministeri de Medi Ambient ha de prohibir l’extracció de corall vermell a la costa catalana. El fiscal va exposar les dades dels científics, que indiquen que només un 4% de les colònies de corall vermell del litoral català estan en bon estat de conservació i que pràcticament la majoria no arriben a la talla mínima que s’exigeix per permetre’n l’extracció.
Reclamació
Sergi Nuss, portaveu de Naturalistes de Girona, destaca l’oposició frontal de les entitats ecologistes a la concessió de llicències. “Estem totalment d’acord amb la comunitat científica i amb la resta d’organitzacions ecologistes que han pres posició en aquesta qüestió, en el sentit que la moratòria de la Generalitat s’hauria d’aplicar a tota la costa catalana.” Per això, Nuss considera que l’extracció de corall vermell s’hauria de prohibir a tota la Mediterrània, almenys fins que les poblacions es recuperin. “No entenem que una espècie endèmica del Mediterrani, en regressió des de fa anys i en perill d’extinció, encara sigui avui dia objecte de comerç i que es pugui trobar a les botigues de joies i de records.” Per això, l’ecologista creu que s’hauria d’impulsar un acord amb el sector de la joieria perquè es comprometés a deixar de comprar i vendre joies obtingudes d’un ésser viu tan rar i que creix tan lentament. A més, considera que és important fer pedagogia i comprendre que podria aportar molt més a l’economia des del gaudi de la seva observació a través del submarinisme.
Una polèmica que té a veure amb les competències
L’Estat és el que té competències en aigües exteriors. Per això, el Departament d’Agricultura va comunicar a l’Estat la seva intenció d’aprovar una veda, perquè la Generalitat té les competències en aigües interiors. Amb tot, hi ha un decret de l’Estat que preveu que quan un govern autonòmic fixa una veda, el Ministeri d’Agricultura l’ha d’aplicar en les aigües adjacents o exteriors, sempre que siguin de la seva jurisdicció. En el cas del corall vermell, aquest decret no s’ha aplicat.
Un esquelet vermell que és un valor de luxe per a la joieria
Els celenterats són un grup d’animals invertebrats aquàtics. De fet, són molt senzills i només tenen una bossa amb un orifici que els serveix de boca i d’anus. Solen tenir tentacles al voltant de la boca. El corall vermell (Corallium rubrum) no és res més que l’esquelet d’aquests petits animals, uns celenterats de vuit braços que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colònia va creixent. Aquestes colònies, rígides, es ramifiquen en totes direccions i poden arribar als 20 cm d’alçària, però la recol·lecció intensiva va fer desaparèixer els exemplars més grans, que podien tenir fins a 3 cm de base. El corall era i és utilitzat en joieria, especialment quan era abundant. Ara l’explotació intensiva i la contaminació del mar l’han situat en un estat crític. Una dada curiosa és que el seu ús inicial va venir donat per la superstició que protegia els mariners de les tempestes.
