Una tortuga no tan babaua

Ser la més veloç de les tortugues no és, precisament, un gran mèrit. Però l’exemplar que ahir es va avançar a tots els seus germans a l’hora de deixar l’ou i, abans de les set del matí, es va desenterrar a la platja de Sant Simó de Mataró va atraure l’atenció mediàtica d’un velocista llorejat. El seu objectiu era retornar a les aigües d’on, al juny, n’havia sorgit la mare per fer una posta de 173 ous, però el que en realitat va fer és alertar de l’eclosió de tortugues que hi hauria a la capital maresmenca durant les pròximes hores.

Normalment, les tortugues babaues (Caretta caretta) neixen de nit, quan la temperatura és més suau i tenen menys risc de ser capturades. La d’ahir, però, era una aventurera intrèpida que probablement no hauria sobreviscut a l’alta temperatures del moment. D’això que els voluntaris que feia setmanes que custodiaven constantment el niu activessin el protocol establert. Tècnics del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) la van recollir, la van mantenir en bones condicions i la van traslladar a la seu de l’entitat, on ja s’incubaven artificialment quaranta ous que s’havien recollit de la mateixa posta. De fet, aquesta tortuga no tan babaua va descobrir que allà tenia 24 germanes que ja havien nascut en captivitat.

Els tècnics de l’Ajuntament de Mataró i del servei de Flora i Fauna de la Generalitat, doncs, van preparar un dispositiu especial per assegurar la supervivència del màxim nombre de cries possible, perquè durant les pròximes nits s’espera que tingui lloc la gran eclosió d’ous. Les tortugues neixen de manera sincronitzada per garantir-se la supervivència, però tot i això només una de cada cent arribarà a fer un any d’edat i només una de cada mil a ser adulta. Per això els biòlegs del CRAM en recolliran algunes per, juntament amb algunes de les que ja han nascut allà, criar-les durant un any en captivitat. Això els atorgarà més possibilitats de sobreviure quan les alliberin (a la mateixa platja de Sant Simó) i, a més, els posaran emissors GPS per fer-ne un seguiment i determinar si, com solen fer, tornen a les platges on van néixer per deixar-hi els ous o si hi ha cap zona especial a protegir. A més, també es faran estudis genètics comparatius amb altres postes, com les de fa alguns dies a Premià de Mar.