Parlant la gent es respecta

Aquest cap de setmana s'han celebrat a Salomó les segones Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, amb una notable assistència i amb un seguit d'aportacions molt interessants que engruixeixen el coneixement del territori i les propostes raonades per encaminar el futur des de perspectives distintes i diverses. Més enllà de totes les aportacions que quedaran escrites i fixades per a optimitzar la difusió dels estudis presentats hi ha un element que m'agradaria destacar: el debat. Debat generat a partir de les ponències i comunicacions presentades sobre el territori del Gaià, per a plantejar preguntes, per a aclarir dubtes, per a donar informació paral·lela i complementària, per a discrepar i per a coincidir. Un debat serè, interessant i ric, suscitat i seguit amb interès pels assistents.

De fet, la cloenda de les esmentades jornades s'havia plantejat ja amb una taula rodona moderada per Jordi Blay, professor del departament de geografia de la URV, i la participació del president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, David Rovira; la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla; el president del Consell Comarcal del Tarragonès; Eudald Roca, i l'alcalde de Salomó i professor de la UAB, Antoni Virgili. Les taules rodones a vegades esdevenen un conjunt de monòlegs i poca cosa més. Cadascú prepara una intervenció tancada que no entra en debat ni amb els companys de taula, ni sobretot amb el públic. En aquest cas no va ser així: el debat va existir, amb coincidències i discrepàncies, entre la taula i el públic.

Diuen que parlant la gent s'entén. Ben bé no és del tot cert, ni potser ha de ser-ho del tot. Sense diàleg és evident que és difícil arribar a acords, a coincidències, a llimar divergències i enfrontaments. El diàleg i el debat serè també, però, han de servir per a mostrar les discrepàncies, quan estan fonamentades en raonaments personals, ideològics, experimentats o intel·lectuals i no pas en la defensa egocèntrica d'interessos personals o de grup. En el primer cas, el diàleg condueix al respecte per l'opinió de l'altre i generalment a un acostament de posicions. Les coses parlades es veuen d'altra manera, es relaxen les posicions. La negació del diàleg, al contrari, introdueix la visceralitat, la desinformació interessada, la niciesa, l'esbiaixament de les percepcions, les mitges veritats, la difamació i la demagògia. L'encastellament davant de l'altre, que ho justifica tot.

Aquesta part de les jornades em va semblar de molt interès, exemple a sovintejar. I vaig intuir que les opinions i les conviccions a vegades semblen més allunyades del que són. Que la desafecció de la societat per la cosa pública tindria cura si el diàleg no fos tan escadusser, si més ben dit la voluntat d'originar diàleg i debat fos d'ús diari, per totes bandes. Més enllà de l'amén pel qual es regeixen amb molta quotidianitat les opinions dels polítics i de la comoditat egocèntrica amb què la societat s'espolsa les puces. Tinc la percepció que a Cal Cadernal de Salomó, les coses van anar per uns viaranys molt raonables: que l'interès, la preocupació i l'estima per aquest petit fragment de territori, el del Gaià, tenia prioritat. I m'acompanya l'esperança que serenament i constant, pas a pas anirem construint un futur raonat, respectuós amb els valors del propi territori, herència del passat i projecció cap al futur, lluny dels processos especulatius que ho malvenen i ho potinegen tot.