La bellesa, a quatre passes

UNA EXPOSICIÓ ITINERANT. Una selecció de les millors imatges que han participat en el concurs es mostrarà en una exposició que aquest any visitarà 17 municipis de la comarca. La primera cita serà a Gallifa, de l'1 al 4 d'abril, i l'última el pròxim mes de desembre a Castellbisbal.

Prop d'un centenar de participants amb un total de 190 imatges presentades. El salt qualitatiu del concurs fotogràfic del Vallès Natural, en la seva sisena edició, va ser l'aspecte més comentat durant l'acte de lliurament dels premis, que va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Tot i això, el conseller delegat de l'Oficina del Vallès Natural, Isaac Albert, també va fer incís en el fet que el certamen no ha perdut ni una espurna de la seva essència inicial, «el coneixement de l'entorn més natural de la comarca», al marge del foment de la participació i de l'excel·lència artística.

Cadascun dels cinc guanyadors, o almenys els quatre que van poder assistir a l'acte, van fer gal·la tant de la seva sensibilitat per la natura com del seu coneixement del territori i el paisatge. El terrassenc Manuel Sòria, vencedor absolut amb la fotografia Surt el sol a Sant Llorenç, es va acostar a la serra de l'Obac en el moment precís perquè va ser capaç de visualitzar mentalment «com quedaria la boira baixa», i això hauria estat impossible si no hi hagués pujat abans «quatre o cinc vegades». Tot i ser fotògraf vocacional des de fa molts anys, fins ara havia tingut poca sort amb els concursos i l'any passat no va participar-hi, simplement perquè se'n va assabentar «massa tard».

Miquel Vivet, xarcuter de Sentmenat i antic estudiant de disseny gràfic, va seguir un procés d'inspiració similar: «Un dia al matí vaig veure que el cel era molt maco i vaig anar a buscar la càmera.» En el seu cas, la imatge correspon a una olivera que ja tenia localitzada al seu poble, i que li ha fet guanyar el premi a la millor fotografia de paisatge sota el nom Fred-calor de l'olivera camí de la serra Barona. Es tracta del seu quart guardó en un any.

Francisco Rodríguez, guanyador de la tercera edició del concurs del Vallès Natural en un moment en què, tal com ell reconeix, «era més fàcil perquè hi havia menys nombre de participants», en aquest cas es va endur el premi a la millor fotografia de patrimoni arquitectònic i cultural. El nom de la instantània ho diu tot, Museu de Terrassa. El castell Cartoixa de Vallparadís. El claustre, i la seva motivació també explica el resultat: «Volia fer una foto que fes que la gent tingués ganes d'anar-lo a visitar.» Un altre exemple de compromís i de coneixement del patrimoni local.

Antonio Sáez, autor de la fotografia Bitxac, vencedora del premi de flora i fauna, va ser el gran absent. Tot i això, no és difícil imaginar que té una sensibilitat per la natura similar a la de Javier Castro, guanyador de l'accèssit amb Simetria. Veí de Ripollet, Castro va saber captar amb tot luxe de detalls l'estructura d'una papallona, i això va ser possible gràcies a una vocació que el porta a visitar «cada diumenge» la muntanya amb una càmera. Amb modèstia afirma que «el secret és anar a buscar les papallones a primera o a última hora del dia perquè és quan dormen», i que «qualsevol lloc és vàlid per captar-ne una». No tothom, però, és capaç de trobar la bellesa a quatre passes.