Preparats per a noves envestides

El litoral català va rebre de valent amb la llevantada del dia de Sant Esteve de l’any 2008, si bé el gran cop de mar que va esventrar la costa va durar tres llargs dies. Ara, doncs, fa deu anys d’aquell impressionant cop de mar, una llevantada que no es recordava des de feia dècades i que va castigar durament locals comercials, va enfonsar vaixells recreatius i es va menjar passejos. A la demarcació de Barcelona va deixar quatre morts. Només a Barcelona les destrosses causades pel temporal van afectar les platges, el port olímpic i van destrossar una vintena d’embarcacions. A la Costa Brava va afectar de valent municipis com ara l’Escala, on literalment els va deixar sense passeig, en un cop de mar que no es recordava des de feia 50 anys.

El govern de la Generalitat va anunciar un pla per afrontar d’urgència els danys causats pel temporal. Es preveia actuar d’urgència en ports, com ara l’escullera del de Palamós o Barcelona, i en passejos marítims afectats, i també estudiar la creació d’una línia de crèdits per als particulars afectats.

La Costa Brava

Un dels casos més espectaculars es va donar a l’Escala, on la llevantada es va endur literalment el passeig del mar. La comarca de la Selva també va ser una de les més castigades del litoral gironí. A Blanes, els pescadors van haver d’estar dues nits consecutives vigilant dins dels vaixells perquè els cops de mar no aconseguissin endur-se les embarcacions com va passar amb dues barques turístiques i una de palangre. A més, el temporal va tornar a malmetre s’Abanell i va inundar el pàrquing Saba, amb 60 cotxes a dins. A s’Abanell, va destacar que la construcció d’una escullera amb murs de contenció feia uns mesos no va evitar que s’endugués la sorra però es van salvar el passeig i les cases.

Al Baix Empordà, el temporal de mar i pluja va deixar un rastre de destrucció en poblacions com ara Sant Antoni de Calonge i va malmetre els espigons, i a Platja d’Aro, on una vintena de locals comercials i de restauració van quedat afectats. A Sant Feliu de Guíxols es van inundar baixos i va provocar desperfectes a la platja de Sant Pol, i també al camí de ronda. Va afectar una part del port i es va emportar un tros de carretera de la punta de Garbí, com es veu a les imatges, on el mar va anar envestint la roca fins que es va menjar un tros de plaça.

Sense passeig a l’Escala

Anys després, d’aquell temporal a l’Escala en diuen bé perquè va resultar l’excusa perfecta per insistir sobre l’Estat perquè assumís les seves obligacions i es fes càrrec d’una necessitat col·lectiva que feia anys que hauria d’haver assumit. L’actual alcalde de la població, Víctor Puga, que en aquell moment encara no era a l’Ajuntament, recorda aquella diada com la d’una llevantada “extraordinària” en la qual els desperfectes produïts per l’entrada del mar no tenien res a veure amb el que passava any rere any. El municipi alt-empordanès recorda encara el fort impacte que va tenir al municipi. Es parla del temporal de Sant Esteve de l’any 2008 com un fet excepcional que es va resoldre amb prou rapidesa. “Feia temps que es demanava una actuació en aquest espai i sortosament s’hi va poder fer una actuació ràpida, que va renovar des de la base tot aquest espai, amb totes les mesures per garantir la seva resistència de cara al futur”, indicava Puga, que descriu el resultat final com a prou eficaç. Un cop refet el passeig, l’Escala ja no ha rebut més l’acció de l’aigua de mar. El front marítim del barri antic ha experimentat un canvi estètic important. En aquest espai, els efectes de les llevantades no han estat mai tan destructius com aquell dia de Sant Esteve. Víctor Puga admet que “en aquests moments, la zona més vulnerable de cara a les llevantades és la zona de les platges d’Empúries, on caldria plantejar-se quines actuacions es podrien fer per protegir-les”.

Les obres de reparació es van afrontar amb caràcter d’emergència. De fet, va ser allà on l’Estat va abocar la inversió més important de tota la costa gironina després del temporal de llevant. Els treballs de reparació del passeig van costar 3,7 milions i es van poder acabar per a la temporada d’estiu. En concret, les obres que es van haver de fer van servir per reconstruir la part que va malmetre el temporal, però també per arreglar la resta del passeig marítim. El finançament de les reparacions de la costa gironina va assumir-la el servei de Costes espanyol que, en total, hi va abocar 6 milions d’euros, la majoria a l’Escala. Ports de la Generalitat va assumir les múltiples inversions que va haver d’efectuar en ports com ara els de Blanes, Llançà, l’Escala, el Port de la Selva, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

De Nadal a Sant Esteve

Les obres de reconstrucció del passeig de l’Escala van durar de Nadal a Sant Esteve. Uns tres anys després de la ràpida i ferma reconstrucció de l’estructura es va haver de refer els acabats per un mal càlcul. El paviment de rajola arenosa instal·lat als trams reconstruïts va començar a donar símptomes de clivellament al cap d’uns dos anys de la seva construcció. Això va fer necessària la seva nova substitució, una operació que es va fer al llarg dels primers mesos del 2012. La degradació exageradament ràpida de la pedra del passeig va provocar que l’Ajuntament demanés al Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient que hi busqués una solució. Des de l’Escala tenien clar qui havia d’assumir el cost del canvi i van tardar alguns mesos a convèncer el ministeri, que finalment el va assumir. La capa de substitució del paviment que es va instal·lar va resultar ser de pòrtland tintat semblant al color que tenia la part més clara del paviment. La superfície contínua que es va estendre va resultar molt més austera, però va demostrar ser molt més soferta i resistent a la sal de mar, element que se suposa que ha contribuït decididament al clivellament dels rajols de pedra arenosa. Aquesta substitució va costar al voltant d’uns 100.000 euros.

Espigons a Sant Antoni

A Sant Antoni de Calonge, el passeig es va reconstruir, però ara mateix s’està pendent del projecte per fer dos dics d’abric. Aquests, a banda de donar protecció contra els temporals, també tindran un efecte a l’hora d’evitar la pèrdua de sorra a la platja. La gran remodelació del passeig de Sant Antoni de Calonge encara té, però, una assignatura pendent: la construcció dels dics que han d’estabilitzar la sorra de la platja i, a la vegada, minimitzar els efectes dels grans temporals, principalment a la part central del passeig. Aquesta és una actuació que depèn de Costes de l’Estat. A principis de maig, el Ministeri de Medi Ambient va desencallar finalment, després de sis anys, aquest projecte de consolidació i manteniment de la platja. El projecte ha estat adjudicat a l’empresa Ingemed, amb un termini màxim de sis mesos, i la previsió és que s’executi entre el 2019 i el 2020.

L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, explica que és important que l’Estat complexi els seus compromisos per evitar futures destrosses: “És important disposar dels nous espigons per protegir el passeig marítim i afrontar futurs temporals”. El projecte implicarà l’eliminació d’un dels espigons de la platja des Monestrí per aprofitar el material per allargar el que hi ha al costat, que es reforçarà amb una part submergida i acabarà en forma d’angle. Pel que fa a l’espigó del final, també es preveu reforçar-lo.