“El paisatge l’han fet els pagesos i ramaders, no l’ha fet l’administració

La valorització d’un espai i la seva protecció sovint fa que sigui mes atractiu per la gent. D’aquesta dicotomia no ens en desempallegarem ni aquí ni enlloc. Bon a part de la feina de gestió dels espais protegits està en trobar l’equilibri entre la conservació i l’ús de la natura.

Aquest tema sovint s’exagera i s’ha de relativitzar ja que el problema es centra en uns espais dies molt concrets. L’època de màxima afluència és la setmana santa i vuit caps de setmana de tardor i tot plegat centrat a la zona central del Parc, especialment la Fageda d’en Jordà. L’obertura del túnel de Bracons han fet molt més accessible la Zona Volcànica i ha propiciat un cert canvi de model en la visita potenciant l’estada de curta durada que malauradament va en detriment de la qualitat de l’experiència.

Hem de treballar més el model de mobilitat a l’eix central del Parc entre Les Preses, Olot i Santa Pau a més de potenciar la visita a altres indrets. No es tracta de que no vingui gent sinó de que es reparteixi millor en l’espai i el temps.

Aquesta controvèrsia sempre apareix però crec que està superada. Aquí, el 96% de la propietat es privada i no hi ha altra manera de superar aquest problema que demostrant que un espai natural no ha de ser impediment per les seves activitats. Els pagesos, ramaders i propietaris forestals són els nostres aliats. La zona volcànica es coneguda i apreciada pel seu paisatge i el paisatge l’han fet els pagesos i ramaders, no l’ha fet l’administració . Ha estat l’activitat humana la que ha construït tot això. Ens equivocaríem si no ho veiéssim com una activitat necessària. Cal que hi hagi una activitat agropecuària i forestal activa, rendible i el més respectuosa possible amb el medi natural. Tot i la pèrdua d’activitat rural generalitzada aquí encara tenim entre 130 i 140 explotacions en una àrea de 15.000 ha, una activitat que estadísticament es insignificant a nivell comarcal però que és la que ha creat el paisatge característic de la Zona Volcànica tal com el coneixem. Les dificultats entre els pagesos i els gestors del parc s’han superat a base de parlar. Has de demostrar que no és que en el parc no es puguin fer coses sinó que s’han de fer millor. Parlant molt i trepitjant el terreny. La gestió activa ha d’estar a prop de la gent del territori.

Conservar la natura sempre té repercussions econòmiques favorables i contribueix al desenvolupament social i econòmic a escala local. Tots hem de ser conscients que la natura ens dona valor en tots els sentits. Penso que a la Garrotxa aquest principi està molt assumit per la població i especialment per alguns sectors de l’activitat econòmica que han entès molt bé que això els dona valor afegit . Prova d’això és que el propi Parc té establerts convenis de col·laboració amb el sector empresarial en els quals s’han establert compromisos que beneficien a ambdues parts. L’aparent antagonisme entre aquests dos mons no ha de ser impediment per ajudar-nos mútuament.

Tècnicament la possibilitat de noves erupcions no es nul·la. Les darreres es van produir fa uns 11.000 anys, que en termes geològics és avui.

No està clar però sembla que podria ser possible. S’han trobat assentaments paleolítics i no es descartable que alguns dels nostre avantpassats contemplessin l’activitat volcànica. Creiem que la majoria de volcans van ser producte d’una sola erupció que va durar unes poques setmanes fruit d’un conjunt de fractures de l’escorça terrestre en tota la zona d’Europa occidental que també va ser l’orígen del vulcanisme d’Eiffel a Alemanya i de l’Alvèrnia a França.

Si, la incidència d ela papallona del boix ha estat molt important i, malauradament les possibilitats d’actuar-hi són escasses. S’està treballant per conèixer millor la biologia d’aquesta plaga i monitoritzar tant la seva evolució com la dels boscos que ha afectat per tal de poder determinar mesures de gestió futures. És important entendre que sempre el pas previ a la gestió del patrimoni natural és el seu coneixement; que es el que tenim, en quin estat es troba, quines són les seves tendències, etc. Conèixer ens permet valorar, conservar i gestionar correctament el patrimoni natural.