Indignació per una tala d’arbres al llarg de la carretera de Peralada

Una cinquantena d’arbres tallats, la majoria freixes, sense indicis aparents que estiguessin malalts i en una via que no té cap fama de ser conflictiva pel que fa a accidents. L’actuació va finalitzar dilluns a la C-252, l’anomenada carretera vella de Peralada, entre Vilabertran i aquest municipi, una via de titularitat de la Generalitat. El gruix de l’actuació s’ha fet entre el pont sobre la Muga i Peralada, a banda i banda de la via; ha afectat arbres que tenien més de 60 anys, segons diverses fonts consultades. “Una actuació tan contundent no té sentit”, diu l’alcalde de Peralada, Pere Torrent. Tant ell com Martí Armadà, l’alcalde de Vilabertran, estan indignats per la tallada, i confirmen que els ajuntaments s’han assabentat de l’actuació quan les màquines estaven treballant. “Es pot entendre que es podi, però no he vist mai cap arbre que hagi caigut ni cap accident de cotxe aquí. Si ens demanessin l’opinió als que vivim al territori, els ho explicaríem, però ens menystenen”, diu l’alcalde de Peralada.

Des del servei de Carreteres de la Generalitat redueixen la tala a una trentena arbres i una vintena més “podats o estassats”. Les mateixes fonts ho qualifiquen d’actuació habitual de manteniment, motivada exclusivament per criteris de seguretat: sigui perquè els arbres estaven situats massa a prop de la via, o eren massa alts i podien representar un perill si queien a la carretera.

A les xarxes socials la tala d’arbres ha tingut un especial ressò i els nombrosos comentaris deixen palesa la indignació de càrrecs electes empordanesos –o fins i tot exresponsables polítics com Santi Vila, que s’ha afegit a les crítiques–, representants d’entitats com el naturalista Jordi Sargatal, i molts ciutadans més. “Lamentable” i “atemptat contra el patrimoni i el paisatge empordanès” són les expressions més utilitzades per denunciar la desaparició d’aquests arbres. “L’encant de l’ombra i del paisatge d’aquestes carreteres” és el valor més defensat, mentre que l’argument de la seguretat és rebatut pels qui expliquen que el perill, en tot cas, són els cotxes, i no els arbres. Entre els comentaris també hi ha qui pregunta pel possible benefici econòmic d’aquesta fusta, ara apilonada a peu de carretera. Sobre aquest punt, Carreteres respon que es tracta de fusta de “poc valor” i que en aquests casos queda a disposició dels propietaris dels terrenys vora la carretera.