Una jurista de la URV qüestiona la tramitació del Castor

“Mala fe”, “il·legalitats”, manca de transparència i de participació. Aquestes són els principals trets que van marcar la tramitació del projecte Castor, segons ha denunciat la jurista i professora de Dret Administratiu de la URV, Aitana de la Varga, en la seva compareixença a la Comissió d’Investigació sobre el fiasco del magatzem de gas submarí al Parlament.

L’experta ha citat exemples concrets com la sobtada correcció d’errors que va permetre modificar els límits marítims perquè la superfície de la concessió quedés en aigües del País Valencià –dificultant la intervenció de la Generalitat– o, de forma més evident, el trossejament del projecte per esquivar la submissió d’algunes parts a l’impacte ambiental, com el gasoducte, que els tribunals han declarat com a il·legal.

Tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Suprem van sentenciar com a il·legal el gasoducte de connexió entre la planta terrestre del Castor i la xarxa general: el fragment del conducte i una interpretació interessada de la llei valenciana va portar el departament que dirigia a la secretària d’Estat pel Canvi Climàtic, i actual ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, a eximir el projecte de l’avaluació d’impacte ambiental.

També un jutjat de Castelló va acabar declarant urbanísticament il·legals les instal·lacions de terra. L’Ajuntament de Vinaròs va aprovar la llicència d’obres en un temps rècord entre el 23 i el 28 de desembre de 2009. L’experta ha considerat també com a “desconcertant” i fruit de la “mala fe” la modificació dels límits marítims per evitar que el projecte quedés en aigües catalanes, arribant a apuntar la possible existència de prevaricació.

Així mateix, ha lamentat la lentitud de les diligències obertes al jutjat de Vinaròs des de fa quatre anys així com també que l’Audiència Nacional hagi acabat arxivant la querella contra diversos ministres i l’empresari Florentino Pérez pel projecte Castor presentada per la Xarxa del Deute en la Globalització i la plataforma Xnet. “És un arxiu no fonamentat: no s’ha donat l’oportunitat d’investigar els fets que es posen en coneixement”, ha precisat referint-se a aquest aspecte, entre d’altres.

Des d’una òptica més ambiental i tècnica, el president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, Ricard Vizcarra, ha qüestionat també l’execució d’un projecte que “mai s’hauria d’haver fet realitat” i que, al marge dels impactes sobre el medi causats pels terratrèmols, hauria vulnerat els drets constitucionals dels ciutadans a la integritat i a gaudir d’un entorn ambiental adequat. Considera que l’empresa i l’administració havien de conèixer el perill de risc sísmic i, per aquest motiu, considera que hi ha prou indicis per obrir una investigació sobre ocultació de dades i falsejament del procés d’avaluació ambiental.

Per últim, el degà degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Oriol Altisench, ha plantejat que un càlcul erroni de les condicions del magatzem i les pressions, fins al punt de provocar terratrèmols quan s’injectava per sota del teòric marge de seguretat, podria haver conduït al desastre. En aquesta línia, ha reclamat al govern espanyol una auditoria tècnica per analitzar les dades i, aplicant un model actual, poder determinar si l’empresa podia saber prèviament abans d’injectar què podia provocar i les conseqüències que d’això se’n derivarien.