Les platges del litoral metropolità, en perill

La superfície de les platges metropolitanes no para de reduir-se. Les xifres són preocupants. Des del 2014, el litoral que va des de Castelldefels fins a Montgat ha perdut el 17% de la superfície total i una quarta part de l’espai de sorra lliure, que és la que fan servir els usuaris de les platges, segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és l’encarregada de la gestió del litoral metropolità.

Es tracta d’un fenomen global provocat per diferents factors com ara la pujada del nivell del mar, la manca de sediments que arriben a les platges i l’acció dels temporals, cada cop més agressius, que s’emporten la sorra de les platges. Cada temporada es produeixen de mitjana entre set i vuit temporals al litoral metropolità que provoquen afectacions a la superfície de la sorra, als equipaments, al mobiliari i en la sobreacumulació de residus.

Fins i tot en anys amb hiverns relativament tranquils com aquest, la regressió litoral no s’atura. Enguany, la part més afectada ha estat el nord de l’àrea metropolitana. Les platges de Montgat han patit els temporals més violents que han causat destrosses importants. En aquest espai plou sobre mullat perquè la situació ja fa alguns anys que és crítica. Montgat ha perdut més d’un quilòmetre de litoral, la meitat del total, i prop del 80% de la superfície de sorra. Aquest fet ha provocat en algunes zones el soscavament i moviment de roca de l’escullera que suporta la línia de ferrocarril del Maresme, així com la destrucció de dutxes, d’escales d’accés a la platja i de jocs infantils. La desaparició de la platja al nord del municipi fa que no es puguin instal·lar dos dels quatre bars de platja que havia tingut. Aquest fet provoca que les platges de Montgat hagin perdut usuaris en els darrers anys, segons constaten les enquestes a usuaris fetes per l’AMB.

A Badalona, les platges han perdut gairebé la meitat de la superfície de sorra des del 2014, un fet que les deixa en situació de vulnerabilitat de cara a futurs temporals. Els dels darrers anys han provocat destrosses greus, com ara el trencament del col·lector de Llevant, que transporta les aigües residuals de Montgat i Badalona cap a la depuradora del Besòs, els anys 2017 i 2018. També l’any 2017 un temporal va produir desperfectes greus al pont del Petroli.

A la zona sud del litoral metropolità, des del Prat de Llobregat fins a Castelldefels, l’amplada de les platges permet recuperar les dunes que serveixen de protecció natural. Entre els anys 2014 i 2018 l’AMB va col·laborar en la realització d’un projecte europeu de millora de les zones dunars. I el 2018 es van fer noves accions per al manteniment de les dunes litorals, que, segons els tècnics de l’àrea metropolitana, s’han confirmat com la millor protecció natural en casos de pujada del nivell del mar per baixes pressions i episodis de temporals amb onatge superior a dos metres i mig d’altura. La reserva de sorra de les dunes serveix, a més, per aportar estabilitat a les platges davant de la pujada continuada del nivell del mar, que es calcula que és d’entre quatre i sis mil·límetres anuals. Per mantenir i reforçar les dunes construïdes a través del moviment de sorres, es planten diferents espècies vegetals pròpies del medi i es protegeixen les zones amb tancaments i senyalització informativa. Totes aquestes actuacions s’han inclòs dins del pla de millora de la biodiversitat de l’AMB. En total, s’han reforçat 12.300 metres lineals de dunes dels municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. La superfície total és d’uns 105.000 metres quadrats i s’hi han plantat 14.000 espècies vegetals. S’han instal·lat, a més, catorze senyals informatius sobre els ecosistemes dunars i més de 10.000 metres lineals de tanca. S’han retirat 112.000 quilos de plantes invasores.

Equipaments afectats

Les previsions de regressió del litoral metropolità no són optimistes. Segons l’AMB, s’estima que fins al 2100 el nivell del mar pujarà entre 60 i 100 centímetres i que augmentarà substancialment la temperatura de l’aire i l’aigua. Aquestes previsions, aplicades a la zona metropolitana, que té un front edificat, signifiquen que algunes platges es podrien reduir a la meitat, la qual cosa tindria efectes molt negatius tant per al medi ambient com per a l’activitat socioeconòmica, ja que la platja és un dels espais de lleure més extensos de l’entorn de Barcelona. El canvi climàtic també provocarà que els episodis de temporal marítim dels mesos d’hivern siguin cada cop més freqüents i violents. Aquest fet cada any provoca destrosses i pèrdua de material instal·lat a les platges metropolitanes. Les passeres de fusta són un dels elements més afectats pel fort onatge dels temporals. Des del 2014 s’han perdut un total de 958 metres lineals de passera que s’han hagut de renovar. També s’han destruït algunes dutxes, sobretot en els darrers dos anys, 42 papereres i dues escales que donaven accés a les platges.

L’AMB té en compte la reducció de la superfície de les platges a l’hora d’instal·lar el mobiliari. Des de l’última dècada, han començat a endarrerir la posició dels elements situats a la sorra de les platges. Abans, les dutxes i els elements fixos es posaven a la meitat de les platges per apropar-los als banyistes, però ara s’endarrereixen i s’instal·len a tocar de la zona del passeig marítim per mirar que l’afectació en cas de temporal sigui mínima. Daniel Palacios, cap del servei de Platges de l’AMB, explica que en platges on s’ha observat que en els darrers dos anys hi ha hagut destrosses importants causades per temporals, alguns serveis ja no s’hi instal·len; “seria llençar els diners”, argumenta.