“La tecnologia del dron ha arribat a l’agricultura per quedar-s’hi”

La tecnologia del dron, tal com nosaltres l’entenem, s’adapta a tot tipus de situacions i pot ser molt personalitzada. Qualsevol idea o problema el podem afrontar d’una manera o una altra. Nosaltres fem audiovisuals, treballs d’enginyeria com ara inspecció de línies elèctriques, de pales d’aerogeneradors i de plaques de parcs solars, feines de topografia, formem pilots professionals de drons i també utilitzem aquesta tecnologia per aportar solucions a l’agricultura. En aquest cas, l’encàrrec ens el van fer la comunitat de regants del Poblenou del Delta i la societat de caçadors.

A l’abril, els regants obren l’aigua dels canals, es van inundant els camps i un parell de setmanes després es fa la sembra de l’arròs. Al maig, la llavor va germinant i la planta comença a créixer. És en aquest període que els flamencs, que passen el dia als espais protegits de les llacunes, van cap al capvespre als arrossars en grups de molts exemplars. Allà hi passen la nit i amb les potes i el bec desarrelen les plantes i hi causen altres danys.

S’han utilitzat petards, coets, canons d’aire comprimit, llums intermitents i, fins l’any passat, es disparaven trets a l’aire. A les tres de la matinada hi havia vuitanta persones disparant amb escopetes, una activitat que finalment va ser prohibida pel parc natural. En tot cas, el que passa amb aquests sistemes és que inicialment els flamencs s’espanten però després s’hi acaben acostumant.

És una prova pilot que ha consistit en fer tot un seguit de vols a punta de dia i quan es pon el sol. Els vols nocturns, que són els més indicats en aquest cas, els hem hagut de deixar per a la temporada vinent perquè no hem estat a temps d’aconseguir el permís de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, una tramitació que sol tardar tres o quatre mesos. En tot cas, la prova ha estat un èxit. Quan el dron es situa a cinquanta o seixanta metres de distància, els flamencs fugen i els fem anar dels arrossars cap al mar.

S’ha portat a terme en una extensió d’unes 450 hectàrees, dividida en dos sectors: des del nucli urbà del Poblenou cap al mar i des d’aquest mateix nucli fins a Sant Carles de la Ràpita. En cap moment s’ha sobrevolat la zona habitada ni tampoc les àrees de nidificació i de reserva natural. Hem utilitzat un dron industrial xinès que hem adaptat a les necessitats del projecte. Té una autonomia de vol de 25 minuts, pot allunyar-se fins a sis quilòmetres de distància, aguanta bé el vent, cosa imprescindible al delta, i pot volar en condicions de pluja. Per espantar els flamencs va equipat amb uns focus led de 3.000 lúmens i uns 80 metres d’abast i, en el cas que les aus s’acostumessin a la seva presència, hi ha la possibilitat de posar-hi un equip de senyals acústics.

Aquest element és clau, perquè, tant de dia com de nit, el pilot rep a terra les imatges termogràfiques que indiquen la presència de les aus en una determinada zona i pot fer-hi anar directament el dron, que en el moment de la detecció vola a vuitanta metres d’altura i a una velocitat de deu metres per segon. La teledetecció és importantíssima perquè amb l’ús de diferents tipus de càmeres podem també localitzar els indrets on hi ha, per exemple, postes d’ous d’una espècie invasora com ara el caragol poma, larves de mosquits, processionària del pi o l’escarabat morrut de les palmeres. Un dels nostres vuit drons és un fumigador que permet fer treballs de precisió directament sobre el focus de la plaga. Hi ha un estalvi en producte fitosanitari i en temps de vol. Res a veure amb el cost econòmic i ecològic que comporta utilitzar avionetes o helicòpters. La tecnologia del dron ha arribat a l’agricultura per quedar-s’hi, però el que és imprescindible són canvis legislatius que tinguin en compte els avenços tecnològics. L’actual normativa situa els drons en la mateixa categoria que els helicòpters i les avionetes i això ens complica l’obtenció de permisos, i ens dificulta o impedeix feines com ara la fumigació de camps, que podem fer a tan sols un metre d’altura.