Preocupació perquè l’os s’ha vist a prop de Tremp

L’os Goiat ha baixat de l’alta muntanya i per primera vegada ha atacat a la zona del Pallars Jussà, on va matar una cabra al nucli de Rivert, a pocs quilòmetres de Tremp. L’atac és el primer que es coneix a la zona i va causar preocupació al territori pel fet que l’os s’hagi allunyat tant de l’Alt Pirineu. Els ramaders ja alertaven de la presència de Goiat a les muntanyes de la vall d’Àssua i criticaven que s’hagués exclòs la zona del pla d’agrupació de ramats del programa Piroslife en considerar que no era zona de presència de l’os.

Els Agents Rurals van confirmar fa uns dies l’atac mortal de Goiat un cop analitzades les restes de la cabra de l’explotació ramadera de Martí Cardona, alcalde de Conca de Dalt. Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat van confirmar l’atac de Goiat, que en tres dies hauria recorregut les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Segons van explicar, és excepcional que arribi a latituds tan baixes i el motiu podria ser que es troba en època de zel i caminaria tants quilòmetres en tan poc de temps buscant una femella.

Poques hores després que es donés a conèixer l’atac de Goiat, un altre ramader d’Isil, al Pallars Sobirà, denunciava l’atac al seu ramat amb el resultat d’una ovella morta a Moredo, en un agrupament del Piroslife. En aquest cas ni els tres gossos de vigilància ni el tancat elèctric van evitar que l’os matés una ovella. Aquest segon atac a la zona de l’Alt Àneu no el va fer Goiat i ara s’ha reforçat la tanca perimetral per evitar més danys.

Aquests ramaders de la vall d’Isil lamenten que cada cop hi ha més ossos al Pirineu i que mentre ara se centren tots els esforços a vigilar Goiat hi ha altres ossos que també “fan mal”. Pels ramaders la política de reeducació de Goiat només serveix perquè es desplaci d’un lloc a l’altre, i reiteren que la coexistència a la zona de la ramaderia extensiva i el plantígrad és “impossible”.

L’any passat es van organitzar sis agrupaments de ramats protegits, amb prop de 5.600 ovelles i cabres de 36 propietaris i ramaders diferents que van acollir-se voluntàriament a la mesura preventiva gratuïta que ofereixen la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran.