La majoria dels espais naturals gironins no tenen encara cap figura especial de conservació
Diversos centres de recerca reclamen més recursos per a la gestió dels PEIN
Les jornades les va organitzar el CSIC-Centre d'Estudis Avançats de Blanes, a Santa Susanna, coincidint amb el fet que el 2010 és l'Any de la Biodiversitat. Diversos científics van exposar la seva visió de la gestió dels espais naturals, amb un esperit crític. Josep Maria Mallarach, de l'Institut Català d'Història Natural, va reclamar «uns gestors més hàbils i eficients, que facin cas dels científics», mentre que Carlos Ribera, president de l'Institut de Biodiversitat, va lamentar la manca de comunicació entre els centres d'investigació i l'administració, sobretot la catalana, de qui va dir que «no té compromís amb la biodiversitat i ha contribuït poc a augmentar el coneixement».
Josep Maria Gili, de l'Institut de Ciències del Mar i premi Medi Ambient 2010, va parlar del fons marí del cap de Creus, que considera una de les zones amb més biodiversitat de la Mediterrània i que s'ha de convertir en reserva marina, i va apostar per trobar en el medi «fenòmens excepcionals» que convencin l'administració de la necessitat de millorar la protecció i la gestió. Per la seva banda, Joan Pino, del CREAF, va afirmar que els canvis territorials afavoreixen l'entrada d'espècies exòtiques, i que «cal ampliar la cartera de valors protegits arreu del territori». Finalment, el representant de l'Observatori de la Sostenibilitat de les Comarques Gironines, Sergi Nuss, va lamentar que els municipis petits no tenen prou recursos per superar les barreres amb què es troben en el moment de desenvolupar polítiques de conservació locals.
El dia va començar amb una conferència de Kilaparti Ramakrishna, premi Nobel de la Pau del 2007, com a membre de l'IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic), que va donar una visió a escala mundial d'aquest fenomen.
Tots els ponents van coincidir en la necessitat de fer pedagogia en la societat per poder mantenir la biodiversitat local i també del planeta, amb criteris científics i eines de gestió adaptades a les necessitats del territori.
La gent de la Costa Brava veu bé la protecció
Els residents a la Costa Brava veuen bé la protecció dels espais naturals i, a més, són pessimistes a l'hora de valorar les futures transformacions del territori. Aquesta és una de les conclusions que Rafael Sardà, científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes –un organisme vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques de l'Estat–, ha avançat d'un estudi que es farà públic avui sobre la percepció que té la població del litoral gironí respecte als espais naturals i la seva evolució. L'estudi és un projecte amb què es vol avaluar la protecció dels espais i també el grau de gestió del territori. Un apartat es concentra en una enquesta qualitativa a unes 600 persones en què es constata que la majoria encara veu la Costa Brava sota el paraigua del sol i platja, però que valora positivament que es protegeixin els espais d'interès natural. L'altre apartat de l'estudi és una catalogació d'espais d'interès natural, estiguin o no protegits, de la Costa Brava. Segons el document, són 131 elements que formen una xarxa amb uns ecosistemes que representen gairebé 600 milions d'euros anuals en serveis ecològics. Tot i això, segons Sardà, «Catalunya no té una estratègia en biodiversitat, i les lleis que es volien fer no han tirat endavant».
Manifest dels científics
L'estudi centrarà avui el segon i últim dia de les jornades sobre biodiversitat. A més, està previst que els diversos científics i representants de centres de recerca que hi han col·laborat acordin un manifest per denunciar la mala gestió dels espais naturals, que per Sardà «és un desastre». Aquest element ha centrat el debat tots dos dies, ja que, a parer seu, un cop s'ha protegit un espai, falla la gestió posterior.
