Urbanisme
‘Tour’ pel litoral amenaçat
SOS Costa Brava mostra als participants del seminari sobre paisatges de la UdG alguns espais en risc a tocar del mar al Baix Empordà
Defensen el desmantellament dels edificis de Ràdio Liberty, de titularitat pública
Els autocars, a la Costa Brava, solen descarregar turistes en els llocs més pintorescos. Però ahir, entre la platja de Pals i la Pineda d’en Gori de Palamós –tot dedicant a mig camí una bona estona a diversos dels projectes urbanístics en curs al litoral de Begur–, la finalitat del tour acadèmic guiat per diverses de les entitats impulsores de SOS Costa Brava era bastant oposada. Per arrodonir l’antítesi, els quatre graus que marcava el termòmetre a pocs metres de la platja de Pals a les nou del matí, i en una urbanització fantasma deserta dels estiuejants que a l’estiu malden per aparcar i descarregar para-sols, tovalloles i el matalàs inflable.
La iniciativa, emmarcada en el segon seminari Paisatges salvats - Paisatges per salvar, coorganitzat amb la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG i Naturalistes de Girona, servia com a cloenda sobre el terreny de la jornada més teòrica i de debat que dimecres es va celebrar a la Facultat de Lletres i Turisme. I va arrencar a les instal·lacions abandonades de l’antiga Ràdio Liberty, en una finca de 30 hectàrees que pertany al Ministeri per a la Transició Ecològica i que des que s’hi van aterrar les antenes, el 2006, resta amb el futur en suspens.
La ruta va prosseguir cap a Begur, pel camí de ronda que arriba a sa Riera. Des d’allà van contemplar les noves cicatrius que les urbanitzacions de S’Antiga o Sa Riera Living estan deixant als turons de pins, el desenvolupament que el POUM municipal preveu a les muntanyes d’Aiguafreda, o les obres del xalet del Port des Pi, un altre dels projectes contra els quals SOS Costa Brava vol plantar cara als jutjats. Per tancar el tour, l’autocar els va deixar a peu de la platja palamosina de Castell, una de les zones on la intensa reivindicació de fa dues dècades va fer que acabés amb final feliç per als conservacionistes. Però hi van posar el contrapunt dels blocs de la promoció de pisos i apartaments de luxe de la Pineda d’en Gori, uns centenars de metres al sud, on l’edificació autoritzada pel planejament –i, en conseqüència, amb vistiplau del municipi i Urbanisme de la Generalitat– també avança inexorable, aliena a la moratòria que ha fet aturar totes les llicències des d’aleshores.
El cas públic
La Generalitat encara està analitzant els sectors afectats pel pla director urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sostenibles al litoral gironí, l’avançament del qual s’hauria de presentar aquest hivern, però més enllà dels projectes privats amb llicències anteriors a la moratòria, difícils ja de salvar fora dels tribunals i on les resolucions judicials arribaran probablement amb les obres acabades, destaca el cas dels terrenys de Ràdio Liberty. Són de titularitat pública i SOS Costa Brava s’oposa al projecte Aqvam presentat fa anys per la Fundació Mar. Pels conservacionistes, liderats en aquest cas per la plataforma Salvem la Platja de Pals, es tracta d’una “privatització” durant 35 anys d’un sòl públic. I Pau Bosch, president de l’entitat, reivindicava la restauració ambiental dels terrenys del sistema dunar, com ha passat uns quilòmetres al nord, passat el Ter, a la Pletera de l’Estartit. També insisteixen que els centenars d’habitatges que el planejament dibuixa a prop de la platja palsenca són insostenibles, i que en bona mesura seran segones residències, com testimoniava ahir a primera hora la solitud de l’àmbit.
L’advocat Eduard de Ribot, un dels portaveus de SOS Costa Brava que recentment es va reunir amb el nou govern local, explicava que van ser receptius amb la proposta de recuperar les dunes de Ràdio Liberty, elements patrimonials i derruir edificis, com a molt, conservant-n’hi algun per a la interpretació de l’espai o el passat del centre emissor més enllà del teló d’acer durant la guerra freda. En la història oficial del complex, hi ha moltes arestes oblidades o desconegudes que ahir va resumir el periodista Jorge Ríos, que hi està aprofundint en un documental de recerca que aviat veurà la llum.
