Cinc parcs eòlics autoritzats a l'Alt Empordà no es poden construir per la falta d'una línia elèctrica
Eoliccat lamenta el bloqueig que causen les disputes polítiques
El president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, va exposar ahir a Girona l'estat actual de l'energia eòlica a les comarques gironines i totes les problemàtiques amb què es troba el sector per tirar endavant els parcs eòlics. Carbonell va explicar que la manca d'una línia elèctrica des de Figueres fins a la Jonquera impedeix construir cinc dels set parcs eòlics ja autoritzats a l'Alt Empordà, que en total sumarien 91,62 megawatts de potència. Carbonell, però, va apuntar a l'àmbit polític com al principal culpable de «l'standby» que viu el sector. L'entitat va denunciar que «l'oposició política municipal» també és un dels principals frens a la instal·lació d'aerogeneradors, sobretot a les zones costaneres de Colera i Portbou. A això, Carbonell també hi va sumar el fet que la Generalitat no ha tirat endavant el mapa eòlic que estableix l'Alt Empordà com una zona de desenvolupament prioritari per a la instal·lació d'aerogeneradors, i que permetria la creació de parcs que tindrien 200 megawatts de potència i que se sumarien als que ja estan autoritzats i als que estan en tramitació. Carbonell va criticar l'actuació dels «socis petits» del tripartit. També va valorar la proposta emesa pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà, que demana que es prioritzi el corredor d'infraestructures a l'hora de situar els parcs al territori. El president d'Eoliccat va dir que «comparteix» la proposta al 100% i va indicar que aquesta no entra en contradicció amb aixecar la nova línia elèctrica des de Figueres fins a la Jonquera.
Els beneficis
Segons Eoliccat la implantació de parcs eòlics a les comarques gironines suposaria una inversió de 575 milions d'euros i la creació de 45 llocs de treball, així com una transferència de rendes al territori de l'ordre de 2,2 milions anuals durant 30 anys.
Autoritzats, en tràmit i previstos
Actualment a les comarques gironines no hi ha cap parc eòlic. N'hi ha, però, set d'autoritzats a l'Alt Empordà, però que estan aturats per problemes polítics i perquè no hi ha una línia elèctrica que pugui evacuar l'energia produïda. Tres són a Capmany (Banys de la Mercè, serra Comunera i serra de l'Hoste), un a la Jonquera (coll de Panissars), un a Biure (Passamilàs), un a Colera (Molinars) i l'altre a Portbou (Tramuntana). Aquests set parcs tenen una potència de 138,87 megawatts.
A part d'aquests, n'hi ha tres més que estan en tramitació i dels quals ja se n'ha publicat anunci d'informació pública al DOGC i estan en espera de l'autorització administrativa. Són els parcs de Biure-Pont de Molins, de l'Auleda (entre la Jonquera i Cantallops) i serra de Tramonts (Boadella d'Empordà, Biure, Terrades i Darnius). Aquests tres parcs eòlics tindrien una potència de 104 megawatts.
A més d'aquests 242,87 megawatts, que sumen en total els parcs autoritzats i en tràmit, s'han de tenir en compte 200 megawatts més que es produirien un cop hagin tirat endavant els nous parcs que s'han de construir a l'Alt Empordà en el marc de les zones de desenvolupament prioritari, actualment aturades, tot i que havien d'estar aprovades el 28 de gener.
Un aerogenerador d'Adif a Llançà
m.vicenteL'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, Adif, ha instal·lat un petit aerogenerador d'energia a l'estació de tren de Llançà –també un altre a l'Aldea, al Baix Ebre– perquè el molí abasteixi les seves instal·lacions. Segons ha informat la companyia, aquesta és una iniciativa pionera a l'empresa que «posa de manifest el compromís amb la sostenibilitat mediambiental en aquelles estacions que tinguin una ubicació i unes condicions meteorològiques que ho permetin». En concret, el que s'ha instal·lat és un minimolí de vent de 12 metres d'altura que està previst que entri en funcionament aquest mateix mes. A màxima potència, aquest aerogenerador és capaç de produir 5 kW i reduir el consum d'electricitat en estacions de tren petites.
Segons ha explicat Adif, aquest tipus de molí, d'eix vertical, permet aprofitar millor el vent i, a més, redueix l'impacte visual i sonor i permet estalviar en manteniment i personal. El molí de vent disposarà d'un sistema per emmagatzemar energia, la qual cosa permetrà que tingui dies d'autonomia i, per tant, que també serveixi com a sistema alternatiu a la xarxa elèctrica.
Adif també té instal·lades plaques solars en diferents estacions de Catalunya.
