De canvi a emergència, en temps de descompte
Els mecanismes de contenció de l’augment de la temperatura planetària han fracassat
La cimera ha de decidir com implantar, el 2020, l’acord de París
El 90% dels humans respiren aire contaminat
Milers de delegats dels 200 estats membres de l’anomenada Conferència de les Parts (COP25), organitzacions ambientals i líders mundials debatran, a partir d’avui i fins al 13 de desembre, com fer front a l’accelerat escalfament planetari. Madrid acull una cimera que costarà 50 milions, però n’espera uns 200 de retorn, organitzada després que Xile hi renunciés per la seva complicada situació interna.
Tothom coincideix en què “hi ha poc marge per a l’error”, com ha admès la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Sobre la taula de la conferència de màxim nivell de les Nacions Unides sobre el clima hi ha un reguitzell d’informes d’organismes internacionals que palesen el fracàs dels acords de París (2015) en la contenció de les emissions d’efecte hivernacle. El del París va ser el primer pacte vinculant a escala mundial per intentar que l’augment de la temperatura planetària no superi, aquest segle, els 1,5 graus del nivell preindustrial europeu.
La setmana passada, informes alarmants d’organismes de la mateixa ONU alertaven que la concentració de CO2 continua registrant rècords històrics i que, a finals del segle XXI, la temperatura mitjana haurà escalat fins als 3,2 graus, amb “efectes climàtics devastadors”. I això donant per fet que s’apliqui l’acord pres a la capital francesa. Per tornar al camí dels 1,5 graus, les emissions s’haurien de reduir un 7,6% anualment entre el 2020 i el 2030. Un objectiu que sembla inversemblant: des de finals del segle XIX i fins al 2018, la temperatura ha escalat 1,1 graus.
Les principals organitzacions mediambientals pretenen que la cimera de Madrid aconsegueixi passar dels compromisos a una intensificació en la implantació d’accions concretes, tant a escala estatal com global. Fa un any, l’anterior reunió, a Polònia, va acabar sense compromisos rellevants. Ara, els ecologistes hi acudeixen enfortits pel moviment ciutadà global, que ha fet grans manifestacions aquest setembre. “Són urgents polítiques valentes, eficients, coherents i basades en la natura”, afirma Asunción Ruiz, directora de SEO BirdLife. Els científics avalen el nul impacte per frenar l’escalfament de les mesures adoptades fins ara. Com ara el mercat d’emissions de carboni, posat en marxa fa uns anys i que organitzacions com ara Greenpeace consideren “una falsa esperança”.
La UE esdevé l’única regió mundial a declarar “l’emergència climàtica”, amb una recent resolució del Parlament Europeu, que malgrat l’evidència de la crisi ha tingut els vots contraris dels conservadors i l’extrema dreta. Sols el 2018, la UE ha dedicat 21.700 milions a polítiques per combatre el canvi climàtic als països en desenvolupament. Els països de la UE són els responsables del 23% de les emissions i els EUA, del 30%, segons un informe de l’Stockholm Environment Institute, que xifra en 45.200 milions per al 2022 i 272.000 milions per al 2030 els fons necessaris que se’ls haurien de proporcionar.
Els EUA de Trump han anunciat la retirada de l’acord de París, i la Xina i l’Índia no tenen les mateixes obligacions, en ser considerades països emergents, tot i que, actualment, són grans contaminadors. Un dels absents a Madrid serà el president d’un altre país clau, el brasiler Jair Bolsonaro, acorralat després dels incendis de l’estiu de l’Amazònia: la selva tropical ha perdut, en un any, 9.762 quilòmetres quadrats de vegetació, un 30% més l’any anterior. Malgrat la política de tales indiscriminades de Bolsonaro, el seu govern sí que anirà a Madrid, però a reclamar part dels 100.000 milions compromesos per fer front a la transició cap a les energies netes.
Les emissions del transport dels G-20, a l’alça
El transport és un dels sectors més contaminants i els països més desenvolupats van continuar incrementant-ne les emissions. L’any passat, ho van fer en un 1,2%, segons dades de l’organització Climate Transparency. Els EUA, el Canadà i Austràlia tenen les emissions per transport més altes per càpita.
La UE inverteix menys en energia neta que la Xina
La UE va invertir, l’any passat, 158.000 milions en energia i infraestructures netes. És un 1,2% del PIB, una dècima menys que els Estats Units i molt per sota de la Xina (3,3%), segons el Banc Europeu d’Inversions. Amb aquesta política, la UE redueix alhora competitivitat en tecnologies per a la transició ecològica.
Un 41% dels joves europeus valoren emigrar pel clima
El 82% dels europeus creuen que la crisi climàtica ja té un impacte quotidià en la seva vida, en forma de contaminació, sequeres o inundacions. L’enquesta del Banc d’Europeu d’Inversions també apunta que el 24% d’europeus preveuen que hauran d’emigrar pel canvi climàtic, un 41% entre el jovent.
La contaminació mata 10.000 espanyols l’any
L’aire que respirem causa la mort de 7 milions de persones al món cada any, unes 10.000 a l’Estat espanyol, on el 35% dels ciutadans respira aire contaminat, segons l’Organització Mundial de la Salut. El 40% dels efectes a la salut impliquen malalties cardíaques i la més relacionada és l’infart.
La indústria contaminant se’n va als emergents
Com a “altament problemàtic” defineix l’informe anual de Climate Transparency que, sols l’any passat, les emissions de la indústria augmentessin un 3,1%. El pic més alt és de Rússia, l’Índia i la Xina “en part perquè la indústria pesada dels països desenvolupats s’ha traslladat a països emergents”, diu Climate.
Per primer cop, enguany l’ús del carbó pot caure
Indonèsia i Turquia continuen cremant carbó per a electricitat com mai i encapçalant l’increment d’emissions energètiques l’any passat (1,6% en total). L’esperança és que el 2019 pot registrar una disminució mundial, per primer cop en dècades, de l’ús d’aquest combustible contaminant en un 3%.
