MEDI AMBIENT
El valor de la biodiversitat
L’informe Ipbes, elaborat per 500 científics, indica que la natura s’està deteriorant arreu del planeta a una escala i a una velocitat sense precedents en la història
Economistes destaquen la necessitat de tenir en compte la sostenibilitat
Els sistemes de producció i consum actuals estan provocant efectes devastadors per a la biodiversitat del planeta. En cap altre moment de la història de la humanitat, la Terra s’havia deteriorat a aquesta velocitat, amb més d’un milió d’espècies animals i vegetals en risc d’extinció arreu del món. Aquestes dades demolidores formen part de l’informe publicat fa uns mesos per la Plataforma Intergovernamental Cientificopolítica en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (Ipbes), que aplega diverses agències de l’ONU i està integrada per 130 governs.
La pèrdua de biodiversitat podria arribar a costar 1,5 cops el PIB, segons un estudi elaborat per l’asseguradora Axa. Per mirar d’analitzar l’impacte en l’economia de la pèrdua de biodiversitat, la comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) van organitzar dimecres passat a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona la jornada Prosperitat sense natura?. Les reflexions partien d’algunes de les dades exposades en l’informe Ipbes, que alerta dels efectes devastadors per a la biodiversitat que tenen els sistemes de producció i consum actuals.
Canvi de model
La cinquena part de les espècies que hi ha actualment a la Terra es podrien extingir, i no només es tracta d’animals coneguts, sinó també d’espècies com ara determinats microorganismes, cucs que fertilitzen sòls i algues que fan possible la biodiversitat al mar, segons aquest informe, el més rellevant sobre l’estat de la natura al planeta publicat fins ara, en què han treballat 500 científics d’arreu del món durant tres anys i que parteix de la base que “l’economia no es pot analitzar de manera independent: s’ha de veure en relació amb la natura”, en paraules de Victoria Reyes-García, professora d’investigació Icrea a l’ICTA-UAB. “Al darrere hi ha la natura, i és bàsica per desenvolupar qualsevol activitat econòmica o social, ja que és crucial per a la vida a la Terra”, va explicar durant la jornada. Per aquest motiu, Unai Pascual, economista ecològic i professor Ikerbasque al Basque Centre for Climate Change BC3, que va participar en l’acte a través de videoconferència, va destacar la necessitat d’anar cap a una economia verda i enfocar-nos cap a un nou model econòmic. “S’han de fomentar nous valors en l’economia que vagin més enllà de la productivitat”, va assegurar, i va remarcar la necessitat de posar èmfasi en la biodiversitat, perquè, tal com va dir, “està molt lluny de tenir la rellevància que hauria de tenir”. Per Pascual, l’equitat social és fonamental per promoure accions col·lectives cap a la sostenibilitat. Per això va demanar que “es valori la natura més enllà del seu ús a curt termini”.
El consultor en biodiversitat Santiago Fernández García-Velilla va posar xifres sobre la taula. Va recordar que “la protecció de la biodiversitat a Espanya es vehicula, en bona part, a través de la Xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea d’àrees de conservació de la biodiversitat”, i va denunciar que a l’Estat aquesta xarxa “no té el pressupost necessari”, que va situar en 1.850 milions d’euros l’any, import que suposaria un 0,19% del PIB. El consultor en biodiversitat i desenvolupament va assegurar que, si s’hi invertís aquesta quantitat, es generarien 8.277 milions d’euros l’any i s’obtindria un balanç positiu de 6.427 milions d’euros. “Cada euro que s’inverteix en la Xarxa Natura 2000 genera un retorn de quatre euros i mig”, va concloure, i hi va afegir que si es considerés el valor econòmic del carboni emmagatzemat a la xarxa, cada euro invertit proporcionaria un retorn de com a mínim 22. També va assenyalar que la Xarxa Natura 2000 a l’Estat genera 187.093 llocs de treball directes i 401.906 d’indirectes. Fernández García-Velilla va afirmar que “a Catalunya el cost estimat de protegir la natura és de 129 milions d’euros l’any”.
Situació a Catalunya
La situació general de pèrdua accelerada de biodiversitat es produeix també a Catalunya, tal com va explicar el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles. Pel que fa a la dimensió econòmica, Miralles va considerar que la natura és essencial per al nostre benestar i per a l’economia i que s’han de començar a tenir en compte els costos econòmics de no conservar la natura i tenir-los presents quan s’avalua el cost i el benefici de qualsevol iniciativa. Va assenyalar la necessitat de plantejar una política de conservació no centrada en la protecció d’espais, sinó en projectes de negoci basats en la generació de més natura.
El vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat, va destacar que en els estudis d’economia es comencen a considerar variables com ara la dimensió de la sostenibilitat. Amat va explicar que “la sostenibilitat afecta totes les dimensions de l’economia i de l’empresa” i, a tall d’exemple, va subratllar la tendència de moltes empreses que actualment fan un triple compte de resultats, considerant-hi la part financera, però també la dels resultats socials i mediambientals. Així doncs, va quedar clar que la natura és necessària per a la prosperitat.
LES FRASES
La conservació del 75% de les espècies és desfavorable
A Catalunya, el 75% de les espècies de fauna i flora incloses en la directiva europea Hàbitats presenten un estat de conservació desfavorable en el període del 2013 al 2018. Del 13% de les espècies no es disposa de prou dades per establir-ne una valoració i només el 12% restant mostren un estat favorable. El 40% de les espècies d’interès comunitari experimenten una reducció de la població o no disposen de població suficient per mantenir-se a llarg termini. El 40% es troben en una situació favorable i del 20% restant no es disposa de prou informació per avaluar-ne l’estat. Aquests són els principals resultats de la recollida exhaustiva d’informació sobre les espècies i els hàbitats d’interès comunitari presents a Catalunya en el període 2013-2018 que ha impulsat el Departament de Territori i Sostenibilitat. Pel que fa als hàbitats, dels 99 inclosos en la directiva Hàbitats presents a Catalunya, el 58% presenten un estat de conservació desfavorable, del 18% no es disposa de prou informació i el 24% restant mostren un estat favorable, mentre que el 24% dels hàbitats estan perdent extensió o no tenen prou superfície per mantenir-se a llarg termini i, per contra, el 41% sí que tenen una superfície adequada.