Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any
Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava
Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.
Serveis ecològics
Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.
ELS ESPAIS
Xarxa de 131 espais naturals
Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.
Manifest crític contra els governs
Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.
