Almenys 118 milions en danys pel ‘Glòria’
La factura dels estralls causats pel temporal a les comarques gironines es va dibuixant amb el pas dels dies malgrat la dificultat de quantificar els danys, sobretot, a particulars i empreses de la demarcació
En espera de quantificar exactament a quant pujaran els danys provocats pel pas del temporal Glòria a les comarques gironines, fins ara, la xifra ja supera els 118 milions d’euros. És una xifra que inclou tant els balanços que els municipis han fet arribar als consells comarcals com danys a particulars i empreses, a infraestructures o al sector agrícola, que, precisament ahir, es va reunir a Girona per exposar la seva situació als representants del govern català. Fins ara, es calculava que l’afectació pel temporal al sector agrícola havia estat d’1,92 milions. Segons les estimacions d’Agricultura, pel que fa a superfície, les principals afectacions van ser als camps de blat de moro (3.889 hectàrees) i a les pomeres (2.224). A aquestes, les segueixen conreus com ara l’ordi (1.702 hectàrees), la userda (1.557) i l’arròs (1.093).
Però, a més del sector agrícola, cal tenir en compte que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està encara fent valoracions dels danys i què suposaran les tasques de neteja o endegaments –entre d’altres–, i que Adif, per exemple, no ha detallat exactament quants dels 20 milions estimats en danys corresponen a trams gironins, tot i que Adif va detectar a la demarcació 46 de les 52 zones de més gravetat. També queda pendent saber, per exemple, quant li suposarà a Red Eléctrica arreglar les cinc torres de la línia de molt alta tensió (MAT) que van quedar afectades pel temporal a les Guilleries. Pel que fa als centres escolars, el Departament va comptabilitzar afectacions en 86 centres gironins, amb danys valorats en 415.000 euros. I el Consorci de Vies Verdes va xifrar els danys a la xarxa de senderisme i cicloturisme en més d’1,15 milions. En aquest cas, destaca els danys patits pel pont de la via verda entre Anglès i la Cellera o la necessitat de reparar fins a 20 quilòmetres de xarxa.
La Selva, la pitjor
Les comarques gironines més afectades, pel que fa als danys comunicats als consells comarcals, són la Selva i el Baix Empordà. Especialment, la primera, on s’han quantificat 76,2 milions en pèrdues i dels quals, bona part, 40 milions, pertanyen a una empresa de Sant Feliu de Buixalleu dedicada a la fabricació de plàstics i ubicada arran de la Tordera. En aquest mateix municipi, s’hi sumen 3,58 milions més en danys. Van ser algunes de les conseqüències de la crescuda de la Tordera a la Selva interior, mentre que a la Selva marítima destaca el cas del port de Blanes, on s’hauran d’invertir 1,8 milions per refer el dic de recer. De fet, ahir mateix, el govern català va aprovar destinar 416.444 euros a reparar els esvorancs provocats a la C-35 a Maçanet.
Al Baix Empordà, els danys provocats pel Glòria ja sumen més de 18 milions, dels quals, només 4,3 milions són a Torroella de Montgrí i 1,2 milions més, per desperfectes, als ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Altres municipis destacats són Platja d’Aro –2,4 milions–, Calonge i Sant Antoni –1,54 milions– i Palamós –1,52 milions.
La tercera comarca més afectada pel temporal va ser el Gironès, amb danys que el Consell Comarcal té quantificats en 9,9 milions, 7,5 dels quals corresponen a ajuntaments –entre els quals destaquen els 3,3 milions pel desbordament del Ter– o els danys a privats a Bescanó quantificats en 2,48 milions.
En el cas de l’Alt Empordà, els primers càlculs situen els danys en 4,5 milions, i Cadaqués és, amb 926.000, la població més afectada amb el port dels pescadors danyat. A la Garrotxa, els danys inicials s’han quantificat en 2,26 milions; al Ripollès, en 1,9 milions –la capital va resultar la més afectada en aquesta comarca–, i al Pla de l’Estany, en 1,64 milions.
