Els grans plàstics del sector agrícola, un problema
L’alcalde de Sant Miquel de Campmajor reclama que s’incorporin al circuit regular de reciclatge
L’alcalde de Sant Miquel de Campmajor i conseller comarcal d’agricultura del Pla de l’Estany, Oriol Serrà, reclama a la Generalitat que es resolgui la destinació dels plàstics de grans dimensions d’ús agrícola un cop es deixen de fer servir, ja que –assegura– no hi ha un circuit regular de recollida i reciclatge d’aquests materials. Serrà ja fa temps que fa gestions al respecte, però sense resultats, assegura. Per contra, rep les queixes dels pagesos del seu poble, malgrat que l’Ajuntament no té competències en aquesta qüestió.
Riera avall
El cap de setmana passat, en la matinal de neteja de la riera del municipi –convocada arran dels efectes del temporal Glòria– el que més van treure de la llera els voluntaris que hi van participar (veïns i personal de l’ADF) van ser restes del plàstic d’embalar bales de farratge, que és el tipus de residu plàstic més abundant en el sector. Amb aquestes i altres restes van acabar omplint cinc sacs de runa.
No obstant aquestes troballes, l’alcalde de Sant Miquel està convençut que la majoria dels pagesos no llencen al riu aquest plàstic, sinó que el guarden i busquen pel seu compte alguna empresa especialitzada que se’n faci càrrec, ja que aquest servei no està inclòs en el circuit de recollida selectiva regular. “Es dona la paradoxa que, d’una banda, ens esforcem molt a fer la recollida selectiva domèstica i, d’una altra, tenim abandonats aquests plàstics, que són molt més durs i resistents, en unes quantitats infinitament superiors”, es queixa Serrà.
LA FRASE
“Per al pagès és complicat”
A Unió de Pagesos admeten la problemàtica, que és general a tot Catalunya, segons diuen. Un dels seus dirigents a les comarques de Girona, Xavier Frigola, coincideix amb Serrà que cal que l’administració incorpori aquests materials al circuit de reciclatge, a través d’unes empreses gestores, tal com ja s’està fent amb els envasos de veterinària i els herbicides, per exemple. “És complicat per al pagès fer-ho pel seu compte, ja que les deixalleries comarcals no tenen l’obligació d’admetre aquests plàstics tan grans; cadascú s’ha d’espavilar pel seu compte buscant alguna empresa de reciclatge”, afirma. Frigola creu que l’administració hauria de fer el pas, donant per descomptat que el servei tindria un cost i que aquest l’haurà d’assumir el pagès.
