SOS Costa Brava vol evitar 20.000 habitatges més
La plataforma presenta l’escrit d’al·legacions al Pla Director Urbanístic i demana a la Generalitat que revisi un centenar més de sectors perquè no s’hi construeixi
La plataforma SOS Costa Brava ha demanat al govern català que impedeixi la construcció de 20.000 habitatges més al litoral gironí. Això és el que ve a concloure el document d’al·legacions al Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí que SOS Costa Brava va presentar dimarts passat, i en el qual es demana a la Generalitat que millori aquest pla que ja impedeix la construcció de més de 15.000 habitatges. La plataforma, que agrupa més d’una trentena d’entitats, ha reiterat que el PDU presentat per la Generalitat “és un primer pas necessari, però manifestament insuficient”. Actualment, les administracions, com els consistoris municipals, encara poden presentar al·legacions al PDU.
La plataforma SOS Costa Brava –que engloba una trentena d’entitats– va presentar ahir a Girona en roda de premsa els 27 punts en què es fonamenten les seves al·legacions, i entre els quals destaca una avaluació general de la sostenibilitat dels 22 municipis del litoral gironí. És a dir, també analitza els cinc municipis “indegudament” –diu la plataforma– exclosos al PDU: Castelló d’Empúries, Palafrugell, Palamós, Castell-Platja d’Aro i Calonge, i on SOS Costa Brava ha calculat que hi ha un potencial de 9.234 nous habitatges en sòl urbanitzable. Aquests cinc municipis van ser exclosos pel govern del PDU perquè estan adaptats al Pla Territorial del 2010, però SOS Costa Brava sempre ha insistit que també s’han de revisar, ja que hi ha paratges pendents d’urbanitzar que no són sostenibles. Entre ells, per exemple, el cas d’Aigua Xelida o la muntanya de Sant Sebastià a Llafranc o la pineda d’en Gori a Palamós, entre d’altres. O el més destacat de l’ampliació de Marina d’Aro a Castell Platja d’Aro, que comportarà, segons SOS Costa Brava, urbanitzar el front litoral de Platja d’Aro cap al sud fins a la Marina afectant les pinedes existents; 13 hectàrees de sòl verge i amb un potencial de 403 nous habitatges. En aquests casos s’addueix, per exemple, la infracció del principi de sostenibilitat i de proporcionalitat dels creixements previstos en sòl urbanitzable a tot el litoral.
Altres projectes que també s’inclouen en les al·legacions són la urbanització Sa Guarda de Cadaqués, la Pedrera S’Antiga de Begur, Montcal d’Aiguablava, sectors de la platja de Pals i tot el front costaner entre Llançà i el Port de la Selva, entre d’altres.
El risc d’inundació, l’afectació d’espais inclosos al PEU o la xarxa Natura 2000, la naturalesa forestal dels terrenys, la presència d’hàbitats d’interès comunitari, el risc geològic, pendents superior al 20%, el valor agrícola o el risc d’incendi són només alguns dels nombrosos aspectes que SOS Costa Brava enumera a l’hora d’instar la revisió i desclassificació o reducció del centenar de sectors que inclou en les al·legacions. També fa un especial èmfasi a limitar i prohibir la urbanització o canalització de recs i rieres, assegurant el màxim boscos i pinedes a primera línia del litoral malgrat que siguin urbans. Si això no es fa, diu la plataforma, es perdran totes les darreres pinedes a tocar de les cales pel fet d’estar incloses en els polígons d’actuació urbanística, com és el cas de la Riera del Mas Llor a Tamariu, Canadell a Calella, Olivets de Cadaqués o Bellafosca a Palamós. “És inadmissible que aquest pulmó salti a trossos”, va dir l’advocat de SOS Costa Brava Eduard de Ribot durant la presentació. “Demanem al govern que sigui valent i insistim que aquest és un tema de país”, afegia De Ribot. També Marta Ball-llosera, portaveu de Iaeden-Salvem l’Empordà –una de les entitats que conformen SOS Costa Brava–, va insistir que l’actual pla director és positiu, “però es queda en un document de mínims”.
Així mateix, la plataforma ecologista destaca que tots els criteris que planteja són exigibles des d’un punt de vista estricament legal, de manera que el govern de la Generalitat “hauria d’assegurar el seu compliment”.
A banda de les al·legacions que ha presentat SOS Costa Brava, també hi ha diferents entitats que ho han fet a títol individual centrant-se en algun dels municipis, com ara Cadaqués, Pals, Palafrugell o Palamós. A més,, SOS Costa Brava ha engegat una campanya a change.org per recollir els suports de la ciutadania i que tots aquells qui vulguin, a títol particular, puguin signar la petició. La plataforma conclou que ara centrarà els seus esforços a aconseguir el màxim d’adhesions i a defensar el contingut de les al·legacions.
LES FRASES
Anàlisis de la sostenibilitat dels 22 municipis de la costa
Ure Comas
Un dels instruments utilitzats per presentar les al·legacions és l’avaluació general de la sostenibilitat dels 22 municipis de la Costa Brava que l’entitat ha fet, i segons la qual s’han avaluat cinc paràmetres diferents: els recursos hidrològics, la gestió dels residus, els espais naturals que tenen, l’habitatge i indicadors socioeconòmics com ara, la taxa d’atur. Entre les conclusions que s’extreuen d’aquesta avaluació, que ha utilitzat sobretot fonts oficials, hi ha, com destacava Ball-llosera, que “de Portbou a Cadaqués els aqüífers que hi ha ja estan sobreexplotats, i de Roses fins a Platja d’Aro s’està extraient massa aigua”. En aquest sentit, van recordar com fa un parell d’estius es va haver portar una dessalinitzadora al Port de la Selva i com “Portbou s’aguanta d’un pèl”, afegia Ball-llosera. SOS Costa Brava va explicar ahir que ha reclamat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que faci un estudi ambiental per garantir si els aqüífers podran absorbir les noves urbanitzacions que poden tirar endavant.
A banda dels problemes hídrics, especialment sensibles a la conca de la Muga, on també s’han detectat problemes per nitrats, segons Ball-llosera, aquest estudi posa en relleu que no hi ha un equilibri entre els habitatges que es volen construir i la demanda. Així, per exemple, en el cas de Castelló d’Empúries, es preveuen 2.300 habitatges nous, mentre que, segons la plataforma, n’hi ha uns 2.000 ja en venda. De fet, segons recull aquest informe, Portbou ja té un 18% dels habitatges buits, o que el 73% del parc d’habitatges de Colera i Llançà, i el 68,9% del Port de la Selva són de segones residències.
També destaca que els municipis del litoral són els que menys reciclen a causa de l’impacte del turisme o que, pel que fa als indicadors socioeconòmics, que tots els municipis de la Costa Brava estan per sota de renda mitjana familiar de Catalunya. “Com més creixement urbanístic, més pobresa té”, afegia la portaveu de l’Iaeden, que va ser l’encarregada d’explicar aquesta matriu de sostenibilitat que també s’inclou en el document d’al·legacions.
